Menjar fulles

Si, no cal que et mengis les fulles del plataner del davant del portal de casa teva, per menjar fulles, només cal que aprofitis les dels vegetals que comprem i que acostumem a llençar sense haver donat ni una oportunitat a descobrir el seu sabor…

Jo que acostumo a ser molt agosarada pel fa a l’experimentació i el tast  de qualsevol vegetal terrestre i marí, i que en canvi, no tastaria ni que em paguessin un cargol de terra o qualsevol part mitjanament estranya d’un mamífer o una au …amb les coses verdes no tinc manies, així que com ja fa temps que tasto i em sorprenc (moltes vegades desagradablement, no vull mentir), vull compartir fulles comestibles i com cuinar-les.

Val a dir que sempre que les he cuinat per a algun convidat, han acostumat a agradar, després de la sorpresa inicial, que segurament és comparable a la dels botiguers quan veuen que no vull que em llencin les fulles que tant alegrement descarten,i que després de confirmar que no, que no tinc conills al pati de casa (tal i com em va preguntar fa anys un pagès del mercat de Vic, quan es va estranyar que li demanés les fulles del manat de pastanagues que va llençar d’una altra clienta), sempre acaben preguntant com les fas, encara que només sigui per explicar-ho a les clientes.

Així doncs…mengem fulles:

Per exemple, un clàssic per començar..la part més verda de les fulles del porro, les que sempre et volen tallar perquè no ocupin lloc, i que fregidetes o estofades son d’un sabor súper intens. Només cal tenir en compte que no serveixen per fer cremes, ja que tenen massa fibra i deixen una textura emprenyadora, la dels fils durs.. També aprofito per explicar que les arrels dels porros, (si, aquelles arrels blanques i llargues que venen enganxades ala base), un cop netes de terra i seques, es poden fregir en abundant oli ben calent durant 10 segons, i tenen una textura cruixent de patata chip..ideal pel dia que et vols marcar una vacilada per decorar el plat si tens convidats..

Continuem amb un altre clàssic, les fulles de la remolatxa (no, la que ve bullida dins la bossa no les porta) quan son ben maques. Si les fulles venen molt corcades, es pot aprofitar només la penca, que després d’escaldar-la 1 minutet en aigua calenta, es pot fer arrebossada amb ou i pa rallat, i els nens se les mengen de 3 en 3. Sinó, també les podem fer al vapor, i si son de les petites, aleshores crues com a part de les amanides. De la mateixa manera que les fulles dels raves, un cop netes i sense cuinar, son perfectes per l’amanida quan no venen gaire corcats.

La meva àvia de petita em va dir que les “porretas” eren molt bones…per ella una “porreta” és la fulla de la ceba tendra, aquella espècie de cosa allargada verda amb textura de semi làtex..Doncs si, com que la meva àvia era molt sàvia i ho aprofitava tot, que per alguna cosa va passar gana de petita i una guerra d’adolescent, les “porretas” son ben bones. Només cal rentar-les per treure la sorra, tallar-les ben finetes, fregir-les una mica i fer una truita amb elles…és la famosa “truita de porretas” que espero que algun dia, quan la meva nena accepti que les millors truites porten coses a dins,i no només un ou, les prepari com jo, amb amor i enyorança de la cuina de la iaia.. I parlant de la iaia i de sabors enyorats, parlem dels famosos grelos (si, pels qui no ho sabíeu, la iaia era gallega). Aquí a Catalunya, sempre hem menjat el nap i hem llençat la fulla del nap als animals (mal fet), i en canvi a Galícia ho fan al revés, llencen el nap als porcs (mal fet també) i es mengen les fulles del nap, que són els grelos, quan aquesta ja s’ha espigat (o grelat que en diuen a Galícia) i que es diu nabiza quan encara no ha espigat. Doncs jo , que tinc sang catalana i gallega alhora, em menjo tant el nap com la fulla. Com que fer un bon “caldo gallego” és poc pràctic i val a dir que no gaire recomanable si és molt sovint (per les nostres artèries), podem fer una versió light, que seria la de bullir patates i grelos (a qualsevol botiga gallega els trobes), i si tens morriña (versió ibèrica de la “saudage” portuguesa) li pots afegir un tros de xoriço gallec (tot i que com a naturòpata, moralment em sento obligada a dir que només un o dos cops a l’any..)

I acabo amb un altre clàssic per a molt, les fulles de les pastanagues, que quan tenim sort les trobem d’un verd intens, dures i precioses. Aleshores, després de netejar-les, les piquem molt fines (com si fos julivert), i les sofregim amb un parell d’alls, i per acompanyar l’arròs integral són ideals.

fulles comestibles

fulles comestibles

 

 

Anuncis

2 thoughts on “Menjar fulles

  1. chris ha dit:

    molt útil!! començaré a demanar a les tendes que no em tallin les fulles. pel mateix preu més productes.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s