Què passa amb la llet de vaca?

La llet de vaca està considerada, encara, un dels grans aliments de la humanitat. Però hi ha massa evidències i realitats que qüestionen aquesta supremacia làctica:

1- Una d’elles és la difícil digestibilitat de la llet d’un altre animal en l’organisme d’un altre. Per poder assimilar-ho, l’organisme humà té uns enzims anomenats renina i lactasa, que són els encarregats de desestructurar  i fer digerible la llet de vaca. Aquests enzims, deixen de produir-se cap als tres anys en la majoria de persones. Quan la llet entra a l’organisme i no troba aquests enzims, aleshores l’estomac he de fer uns esforços enormes per digerir-la, i malgrat l’esforç, no s’aconsegueix digerir del tot, i la llet es queda enganxada als budells formant una mena de pasta difícil de desenganxar. Amb els anys, aquestes pastes fermenten, s’assequen després i finalment es converteixen en una mena de crostes que afavoreixen un seguit de patologies que van des de problemes amb les tiroides, diabetis, mucositat excessiva i sobretot, la predisposició a patir i desenvolupar al·lèrgies i intoleràncies alimentàries de tota mena.

2- Un altre factor és l’al·lèrgia i les seves evidències estadístiques i indiscutibles:

La llet és el tercer aliment que més al·lèrgies i intoleràncies provoca (després de l’ou i el peix). Representa aproximadament un 41% dels casos d’al·lèrgies alimentàries.La proteïna amb més capacitat al·lèrgena és la casseina, la principal proteïna de la llet. Aquesta es coagula a l’estomac formant una mena de grumolls de molt difícil digestió

3- L’alimentació i cura de les vaques d’on s’obté la llet, també és un factor a tenir en compte. Els antibiòtics i en molts casos les hormones administrades a les vaques de granges, són absorbits i passen no només a la carn de la vaca sinó també a la seva llet. Al beure aquesta llet, els antibiòtics i hormones passen directament als nostres budells on són absorbits i destrueixen part de la nostra flora bacteriana, l’encarregada de protegir-nos de les malalties. D’aquesta manera tenim les defenses més baixes del que seria desitjable (i més predisposició per tant a patir i desenvolupar al·lèrgies de tota mena) sent propensos a patologies recurrents com els fongs o les càndides i innumerables problemes de pell que van des de l’acné fins a la psoriasi. Pel que fa a les hormones de creixement que s’administren per incrementar la producció de llet (anomenades rBGH), provoquen que les vaques produeixin unes poderoses hormones (IGF-I), que passen directament al nostre organisme, i que tenen la capacitat de destruir les cèl·lules beta del nostre pancreas, és a dir les cèl·lules amb capacitat de produir insulina per regular els nivells de sucre del nostre cos. Això pot afavorir el desenvolupament de malalties com la diabetis. No entraré a valorar el debat moral sobre el fet de tenir vaques a les que es provoquen embarassos durant tota una vida (curta, per cert, ja que després acostumen a ser sacrificades) per tal que produeixin llet.

4- Què passa amb el famós calci de la llet?…Aquest s’ha convertit en l’únic argument al que els pediatres i els productors de lactis s’aferren desesperats per vendre els seus productes contra la osteoporosis amb la famosa de torn que menja iogurts per estar estupenda mentre convenç a dones menopàusiques de les virtuts d’un iogurt que val 5 vegades (mínim) el seu preu real…

Doncs bé… aquest calci que absorbim amb la llet, és eliminat a través de les femtes en forma de fosfat de calci.Els aliments alts en nutrients proteics (la carn, els ous, i els productes lactis on incloem la llet que prenem), roben el calci del nostre organisme per poder ser absorbits, i provoquen grans pèrdues de calci a través dels ronyons.  És a dir, el calci que ens aporta la llet és igualment “gastat” de les nostres reserves de calci per poder absorbir la llet de vaca. Funciona exactament igual que les ofertes comercials i financeres, et fan creure que adquireixes una ganga i no pagues el que compres, però en realitat s’ho estan cobrant molt alt

Una persona, on incloc qualsevol infant amb un consum adequat i variat de verdures, fruita i cereals, no ha de patir cap mena de deficiència de calci. El calci és un dels minerals més presents a la majoria d’aliments que consumim (especialment si són frescos i biològics, ja que acostumen a mantenir per més temps i en major quantitats els minerals i vitamines)

Les persones que necessiten un aport extra de calci per les raons que sigui (osteoporosi per exemple) poden trobar diferents maneres alternatives més eficients d’assimilar-lo, per exemple el sèsam cru conté més calci assimilable que els productes lactis (em pregunto quan de temps trigarà la industria làctica en incloure’l a les seves llets). També cal parar atenció als aliments i hàbits que ens roben el calci que consumim com l’excés de cafè i productes carnis i la falta de vitamina D que acostumem a patir més als mesos d’hivern

Per acabar, només una petita reflexió: la industria de la llet sap que cada vegada la gent deixa la llet de vaca perquè no li cau bé, i  no em refereixo només persones amb intolerància la lactosa, o al·lèrgies greus, sinó una part cada vegada més gran de la població que nota que es troba millor des de que no pren llet… aleshores perquè  en lloc de prendre nota continuen aferrats a la idea de vendre llet al preu que sigui? primer va ser la llet descremada (amb famoses joves i guapes que volen mantenir la línia), ara és la llet sense lactosa (per sentir-te millor), també tenim  la llet amb omega 3 pel colesterol (que anuncien famosos mascles,que substitueixen a la famosa femella que anuncia la llet contra la osteoporosi), la llet amb vitamina D i calci, (pels ossos) i la llet per pujar defenses que anuncien les famoses d’edat avançada o les mares que cuiden de la seva família i ens fan creure  que quan prenen cada matí el seu potet de iogurt líquid amb L-cassei, una barrera de llum invisible els protegirà de qualsevol mal de les agressions externes, de la mateixa manera que prenent només el seu iogurt deixaràs de patir estrenyiment (ui…si aquest també l’anuncien els famosos!!!)

Se’m plantegen tantes preguntes!!! perquè famosos anunciant sense parar productes lactis d’una marca en concret? (en lloc d’anunciar les virtuts de les llenties o les verdures fresques), perquè les neveres  de productes lactis dels supermercats són cada vegada més grans?…..per quan la llet sense llet?

Anuncis

Receptes de llegums lleugeres

Moltes vegades recomano el consum de llegums als vespres, per incrementar el valor proteic dels plats, especialment el dels qui han de consumir proteïna animal als migdies (sobretot els infants que dinen a l’escola o a la llar d’infants, on el consum de proteïna animal és diari, ja que erròniament la gran majoria encara creu que si hi ha “chicha” el menú té més valor).

Es fa difícil imaginar-nos cuinant estofats i “potajes” de llegums als vespres, no només per una falta de temps, sinó pel fet d’imaginar-nos anar a dormir amb la panxa plena de cigrons caldosos o de llenties amb xoriço. Així que aqui van unes quantes receptes de llegums lleugerets i fàcils de preparar per a qualsevol nit o migdia:

Crema de verdures amb llenties vermelles

Convé fer-ho amb les llenties vermelles (que venen pelades) perquè amb les altres, queda massa densa i amb massa sabor i textura espessa. La llentia vermella (original de l’India, un dels grans consumidors de llegum mundial) és fina de sabor i de textura. La idea és seguir la recepta de qualsevol “dhal” indi (sopa de llenties) però com que es fa difícil d’imaginar als nostres peques menjant gingebre i all o coriandre fresc, podem adaptar-la als seus gustos. Per exemple una crema de carbassa amb llenties vermelles. Només han de bullir uns 20 minuts, ja veureu com queda una textura desfeta. Recomano afegir poques al principi fins que els més petits s’acostumin al seu sabor

Hummus i patés de llegums

Un clàssic com el Barça-Madrid (perdó..era molt fàcil de fer la broma). Tothom coneix l’hummus i sap com fer-lo, i si no aconseguim la recepta a internet. Penseu que els patés de llegums no han de ser només de cigrons…amb llenties (i alguna verdura afegida) o amb mongeta blanca també estan deliciosos…només cal anar fent proves…

Saltat de llegums amb tahine i fruits secs

Sofregim una mica de ceba o porro finet, afegim els llegums cuits (els podem coure el dia abans mentre sopem o estem per casa i els guardem a la nevera), i el darrer minut afegim una mica de tahine (1 cullerada de postres) desfeta en una mica d’aigua i que faci xup xup un parell de minuts. Per acabar afegim una picada d’avellanes o ametlles crues (no recomanats a menors de 2 anys i mig, tot i que si ja han tastat els fruits secs, i no pateixen al·lèrgia, endavant) amb julivert) i ja ho tenim!!. També recomano afegir una mica de comí en pols per augmentar el sabor i facilitar la seva digestió

saltat de llenties

saltat de llenties

Saltat de llenties amb cols de Brussel·les i cúrcuma

Tot i que les cols de Brussel·les no acostumen a ser la verdura preferida dels infants, queden boníssimes (bé, a mi m’encanten, ho admeto). Es poden substituir per bròquil o qualsevol altre verdura de més acceptació. El mateix passa amb la cúrcuma, que en cas d’oferir el plat als més menuts, és millor posar-la seca i en pols abans que fresca.

Per fer el plat, sofregim una mica de ceba picada molt fina amb les cols tallades per la meitat, afegim les llenties, que haurem cuit amb unes tires d’alga “hiziki” i que també hi afegirem al plat (les podeu tallar ben petites perquè els nens no es dediquin a “disseccionar” el plat). La cúrcuma l’afegim al moment de servir, rallada i juntament amb un rajolí d’oli verge d’oliva

 

En general, en aquest tipus de plat, per incrementar el valor proteic dels llegums si els volem fer més lleugers que quan els barregem amb cereals, només cal que els complementem amb llavors (de sèsam en llavor o en pasta com el cas de la tahine, de gira-sol, ce carbassa, de cànem) , fruits secs i algues.

 

El bròquil sprouting

L’hivern passat, el Xavi, el pagès a qui comprem les verdures a casa, ens va sorprendre amb una varietat de bròquil que s’afegia a les que ja ens entusiasmen. Si, a casa som fanàtiques del bròquil!!. La meva filla es defineix com la nena menja-bròquil..ja sigui  bròquil morat, bròquil verd, el de tipus italià o broculi…). Aquest nou descobriment, conegut com a “bròquil sprouting”, o bròquil esparregat púrpura, es conrea ara a Catalunya,però s’ha exportat des d’Anglaterra.

El que més ens ha agradat és la tendresa que té respecte a la resta de bròquils, de fet, tant les fulles com les tiges són comestibles, no només els caps.La tija, que és mitjanament gruixudeta, recorda un espàrrec, no només d’aspecte sinó de sabor. El cuino molt poc, de fet amb 3 o 4 minuts de vapor ja en té suficient. Una manera de saber que està “al dente” és que mantingui el seu color morat (si es cou massa es torna verd).Tot i que amb el tema de les coccions el que prioritzem és el nostre gust, hauriem de tenir en conte que les coccions massa llargues destrueixen les vitamines i els minerals de les verdures (especialment importants en el cas dels bròquils en general), així que és interessant consumir les verdures poc fetes, i cuites al vapor, on la pèrdua vitamínica és menor que bullides.

DSC_1850

Res més, només animar-vos a que pregunteu per aquest tipus de bròquil. Sobretot a les cooperatives de consum o als agricultors que fan productes ecològics, perquè acostumen a ser més oberts a introduir i recuperar varietats diferents a les convencionals.

I de debò, amb molt poca cocció, unes gotes d’oli i un pel de sal…no necessita res més

 

 

Como cocinar las legumbres para evitar flatulencias

Los gases que producen las legumbres se deben a su riqueza en hidratos de carbono y fibra que no digiere y que al llegar al intestino sirven de sustento a la flora intestinal provocando la liberación de gases como el dióxido de carbono, el hidrógeno y el metano que hacen más pesadas y lentas las digestiones.

Para evitarlos, la legumbres,una vez lavadas, deben dejarse en remojo toda la noche (o unas dos horas mínimo) para que liberen los azúcares que sueltan en el agua.

Es muy recomendable utilizar hierbas y especias digestivas en su cocción (especialmente laurel o comino) y evitar añadirles sal para o endurecerlas.

Empezar la cocción en agua fría y añadir una tira de alga kombu en el agua de cocción, que al liberar ácido glutámico neutraliza el nitrógeno (responsable de la aparición de gases) y a la vez ayuda a reblandecerlas acortando el tiempo de cocción.

También es muy importante no acompañarlas con productos cárnicos ni grasas que entorpecen su digestión, y favorecen la aparición de gases. Los vegetales y las semillas son el mejor acompañamiento para una digestión fácil de las legumbres

pros y contras de la soja

La soja es uno de los alimentos vegetales (una leguminosa) con mayor proporción de proteína. Contiene de un 35% a un 40% de ella, de un valor comparable al de la caseína (proteína de la leche), con lo que su importancia es cuantitativa y también cualitativa gracias al equilibrio entre sus aminoácidos, aunque hay que decir que no se trata de una proteína de alto valor biológico ya que es pobre en los aminoácidos esenciales triptófano, metionina y cistina. También es muy destacable su alto contenido de lípidos en forma de grasas no saturadas (es especialmente rica en ácido linolénico y de ácido oleico). Su contenido de lecitina es muy alto (comparable al de los huevos). Así pues una de sus grandes ventajas es la de constituir una buena fuente de proteína vegetal (siempre combinada con cereales o semillas) y una buena fuente de grasas sin colesterol. Su porcentaje de minerales y vitaminas también es considerablemente más elevado que la mayoría de muchos alimentos vegetales y no vegetales (contiene el doble de minerales que el resto de leguminosas).

Así como tiene innumerables beneficios, la soja también contiene una serie de inconvenientes en su composición bromatológica: uno de los principales problemas de la soja radica en su alto porcentaje de fitoestrógenos e isoflavonas. Las isoflavonas son fitoestrógenos que conllevan efectos hormonales (excesiva producción de estrógenos) en el organismo. Con frecuencia se afirma que estas isoflavonas pueden aliviar los molestos síntomas de la menopausia, prevenir problemas cardíacos, osteoporosis e incluso prevenir el cáncer de pecho. También se afirma que éstas ponen en peligro el funcionamiento de la glándula tiroides al inhibir la peroxidasa tiroidea, de la cual depende directamente la formación de algunas hormonas tiroideas e incluso que llegan a modificar el tejido de las glándulas mamarias.

Otro importantísimo inconveniente de la soja lo encontramos en el tipo de elaboración de ésta: la soja contiene grandes cantidades de toxinas naturales o anti nutrientes. Los principales lo constituyen potentes inhibidores de la acción de las enzimas que bloquean la tripsina y otras enzimas necesarias para la digestión de las proteínas.
Esos inhibidores son proteínas grandes y compactas que no se desactivan al cocinarlas. Pueden producir graves desórdenes gástricos, digestión incompleta de las proteínas e insuficiencia crónica en la absorción de aminoácidos

La soja también contiene hemaglutina, una sustancia coaguladora que hace que los glóbulos rojos se junten, favoreciendo la aparición de coágulos en la sangre. Tanto los inhibidores de tripsina como los de hemaglutina son inhibidores del crecimiento. Los componentes que inhiben el crecimiento se desactivan durante el proceso de fermentación, En productos precipitados, los inhibidores de enzimas se concentran más en la parte líquida que en la sólida (cuajada). Por tanto, en el famoso tofu los inhibidores del crecimiento se reducen en cantidad, pero no se eliminan completamente.

La soja tiene un alto contenido de ácido fítico, contenido en el salvado y las cáscaras de las semillas. La soja tiene uno de los niveles más altos de fitatos de todos los cereales y legumbres que se han estudiado, además, son altamente resistentes a las técnicas normales de reducción de fitatos, como métodos de cocción lentos a baja temperatura. Sólo un largo periodo de fermentación reduce significativamente el contenido de fitatos. Esta sustancia puede bloquear la absorción de minerales esenciales como el calcio, magnesio, cobre, hierro y especialmente interfieren en la absorción de cinc (necesario para un óptimo desarrollo y función del organismo).

Independientemente de todas las desventajas para nuestro organismo, es remarcable el negativo impacto ambiental que actualmente implica la masiva producción de soja, ya sea por su alto índice de manipulación transgénica (el 99% de la cultivada) sino porque presenta uno de los niveles más altos de contaminación por pesticidas de entre todos los alimentos.