Qüestionant la soja…..

Per començar, cal conèixer què és la soja….

La soja és un dels aliments vegetals amb els majors índexs de proteïna que hi ha. Conté entre un 35% i un 40%, i amb un valor comparable a la de la casseïna (proteïna de la llet). Això li dóna una importància qualitativa i quantitativa gràcies a l’equilibri dels seus aminoàcids. Malgrat això, cal aclarir que no conté tots els aminoàcids essencials que caracteritzen a les anomenades proteïnes d’alt valor biològic (AVB), i que només inclouen les proteïnes d’origen animal. Amb això no pretenc magnificar les proteïnes d’origen animal, sinó aclarir termes. Una proteïna vegetal mai conté els 8 aminoàcids essencials en una proporció equilibrada entre ells, per molt que els fabricants de tofu i seitan afirmin el contrari a la seva publicitat per això cal fer combinacions adequades d’aliments quan volem tenir una proteïna vegetal òptima per a la nostra salut. En el cas de la soja, els aminoàcids que queden mes “curts” són el triptòfan, la metionina i la cistina.Combinat amb cereals o llavors, el valor proteïc de la soja és excepcional, ja que també li hem d’afegir els seus alts nivells d’àcids linoleics i oleics, de lecitina i de minerals (el doble que qualsevol altre lleguminosa).

Però la soja té d’altres inconvenients en la seva composició bromatològica: els seus alts percentages d’isoflavones. Les famoses isoflavones, són fitoestrògens (compostos quimics d’origen vegetal) que alliberen compostos hormonals al nostre organisme quan els consumim, en aquest cas, alliberant un alt nombre d’estrògens. Sempre hem sentit que per aquest motiu, la soja és tant beneficiosa per les dones en la seva etapa de la menopausa, i que ajuda a aliviar símptomes molestos d’aquesta. També està demostrat que un alt nivell d’estrogens pot alterar el bon funcionament de la glàndula tiroides, ja que inhibeix la peroxidasa de la tiroides, i pot arribar a modificar el teixit de les glàndules mamàries.

Un dels més grans inconvenients de la soja és el seu tipus d’elaboració:

La soja conté una gran quantitat de toxines naturals o anti-nutrients. Els més importants, són uns potents inhibidors dels enzims que bloquegen la tripsina i d’altres enzims necessaris per a la digestió de les proteïnes, amb els conseqüents desordres gàstrics i digestions incomplertes….en una paraula, la soja és altament indigesta i provoca que no digerim bé la resta del menjar. Si a aquests inhibidors de tripsina, li sumem els alts indexs de hemaglutina (substància coaguladora) i d’àcids fítics (que bloquegen l’absorció de minerals com el calci, el ferro,el magnesi, el coure, i especialment el zinc, el mineral més important pel que fa als factors de creixement dels nostres teixits),que també conté la soja, tenim una fòrmula altament perillosa per la seva capacitat d’inhibir el creixement, fet que cal tenir molt en compte quan donem soja als més petits pensant que els proporcionem una alternativa saludable a la llet de vaca o a una dieta carnívora. Cal aclarir que quan la soja es fermenta, tant els inhibidors de tripsina com la hemaglutina i els àcids fítics despareixen. Així doncs, algunes presentacions de la soja com el “miso” o el “tempeh” no representen cap “perill” però si que ho són les famoses llets de soja o el tofu (versió cuallada i no fermentada de la llet).

Independentment de tots els desvantatges que la soja representa pel nostre organisme, cal tenir molt en compte l’impacte ambiental que representa el seu conreu. No només pels seus alts índexs de manipulació transgènica (el 99% de la soja que es conrea al món ho és) sinó per la seva altíssima capacitat contaminant de conreus lliures d’organismes genèticament modificats, i per la gran quantitat de pesticides que contenen els seus conreus. Actualment, el consum de soja ha passat de ser minoritari, on només els vegetarians en prenien, a ser una opció més de les grans marques comercials, que a cop de publicitat i d’anunci amb el famós de torn, ara venen productes saludables. Hi ha un clar interès comercial i econòmic darrere l’allau de llets de soja del mercat. Occident mai havia consumit soja fins fa quatre dies, i ara no hi ha supermercat ni gran superfície que no estigui inundada de danones de soja, pascual,vivesoy, don simon, yosoys, soja soys….i mil noms més de begudes imbebibles, amb un sabor que només es pot definir com repugnant (és una beguda d’una lleguminosa…què espereu?) i que a més a més són una bomba hormonal i d’antinutrients de rellotgeria….

El meu consell? Si optem per prendre soja, que sigui amb moderació. Sempre de producció ecològica, i en forma de miso o de tempeh…i el tofu, si el fem servir, ocasionalment i sobretot bullir-lo una bona estona, com a minim perquè sigui més digerible

Anuncis

feliç aniversari,Ona

fills

fills

Definición de HIJO, por José Saramago:

Hijo es un ser que nos prestaron para un curso intensivo de como amar a alguien más que a nosotros mismos, de cómo cambiar nuestros peores defectos para darles los mejores ejemplos y de nosotros aprender a tener coraje. Sí, es eso! Ser padre o madre es el mayor acto de coraje que alguien puede tener, porque es exponerse a todo tipo de dolor, principalmente al de la incertidumbre de estar actuando correctamente y del miedo de perder algo tan amado. Perder? cómo? No es nuestro, recuerdan? Fue apenas un préstamo!!!!

Fer gomasi a casa

El gomasi és una barreja de grans de sèsam i sal marina que conté una important quantitat d’àcids grassos Omega 6, Vitamines E i K i calci.

El trobem ja preparat o el podem fer nosaltres a casa, ja que és una de les preparacions més senzilles que podem fer.

Què necessitem:

-20 cullerades de sèsam

-1 cullerada de sal marina sense refinar

– morter. (tradicionalment es fa servir el “suribachi”, un morter japonès estriat especial per moldre llavors, però amb un de tota la vida també ens apanyem, encara que triguem una mica més d’estona)

Preparació

Netegem les llavors de sèsam i les deixem assecar primer a un colador i després a un drap de tela o de paper

Torrem les llavors sense deixar de remenar amb una cullera de fusta per evitar que es cremin. sabrem que estan llestes quan agafin un color dauradet. Les retirem i torrem la sal una miqueta.

Moldrem al morter la sal i les llavors fent espirals mentre remenem

Quan s’hagin refredat les guardem en un pot de vidre i tenim uns deu quinze dies per consumir-les