Cereals: La base de la piràmide

La meitat dels aliments que consumim diàriament són cereals. Si recordem qualsevol piràmide alimentària, la seva base està formada per un seguit d’aliments de la gran família dels cereals. El seu conreu està directament relacionat amb el despertar de qualsevol de les antigues civilitzacions (des dels babilonis o els egipcis fins a la Índia o el Japó).

El seu secret? :la facilitat de conreu, d’enmagatzament fins a la propera collita, i sobretot, la seva gran varietat de presentacions i textures que amb el pas dels anys s’ha anat ampliant: des de les farines o el gra sencer fins als flocs, la pasta, els cereals ensucrats de l’esmorzar que van revolucionar el mercat americà, o les hamburgueses vegetals que actualment podem trobar a molts comerços.

Per poder aprofitar però les propietats nutricionals d’aquest aliment, és millor consumir-lo en la seva forma menys manipulada. Com més manipulat el trobem, menys nutrients tindrà, i més afegits externs (sucres, conservants, saboritzants…) trobarem

I això que el valor nutricional d’un cereal és ben alt: Ja que els cereals, és un dels pocs grups d’aliments que conté tots els nutrients necessaris que el nostre cos necessita. És ric en hidrats de carboni, que sempre seran millors si els consumim íntegres, és a dir, sense refinar ni extreure la part externa del gra, que a més a més és la que concentra més proteïnes. Pel que fa a aquestes proteïnes, cal dir que malgrat tenir un alt contingut proteic, aquestes són de baix valor biològic, és a dir, que no contenen tots els aminoàcids essencials, i han de combinar-se amb llegums per a poder obtenir una proteïna vegetal d’alt valor biològic. També és destacable el seu valor en vitamines, minerals,àcids grassos essencials, i com no…es cereals són rics en fibres (especialment els cereals integrals)

Els cereals poden presentar alguns inconvenients que calen conèixer:

  • Un excés de consum de cereals pot acidificar el nostre organisme. Per això sempre que en consumim ho hem de fer amb una important quantitat de verdures (que ens alcalinitzen)
  • La combinació cereal i fruita no resulta gaire beneficiosa a nivell digestiu a moltes persones, especialment els més petits. Cal anar amb compte amb els sucs de fruits i cereals preparats que comercialitzen moltes marques
  • Molts cereals resulten irritants als budells, especialment quan abusem del seu consum (amb el blat com a exemple absolut). Això provoca flatulències i inflor d’estómac.

Cal anar més enllà del blat,ja que aquest és un dels cereals més irritants que coneixem, especialment el blat comú que trobem avui en dia, i que s’ha mutat genèticament per a fer-lo més rendible, més econòmic i més resistent a les plagues, i el preu que en paguem és baixíssim a nivell monetari i altíssim a nivell de la nostra salut. Penso en la gran quantitat de forns de pa que obren darrerament a qualsevol barri de qualsevol poble o ciutat, on gairebé regalen el pa i les pastes, que s’elaboren per màquines panificadores en qüestió de minuts amb preparats de farines, llevats químics i aromes artificials, i que la gent compra de 3 en 3  gairebé regalat. Si optem per consumir blat, aleshores cal consumir-ne d’alguna varietat més digestible, com l’espelta o el kamut.

Afortunadament hi ha una gran quantitat de cereals que avui en dia podem trobar fàcilment, i alguns d’ells es conreen ben a prop de casa nostra: el mill, el fajol o blat sarraí, la civada, l’ordi,el sègol….Cada un d’ells amb propietats i sabors ben diferents de les que ja anirem parlant.

Com cuinem un cereal:

  • Rentar: sempre cal rentar un cereal per eliminar qualsevol impuresa que pugui tenir i per fer de pas una primera esbandida del seu  midó. El rentem amb aigua freda dins un colador sota l’aixeta o deixant-lo uns minutets en remull
  • Per bullir-lo, cal sempre:
    • afegir el doble o el triple d’aigua, depenent del cereal
    • començar a bullir-los en aigua freda, si pot ser mineral en lloc de la de l’aixeta millor. Mai hem d’afegir-los quan l’aigua ja bull
    • no afegir-hi sal a l’aigua de cocció. Hi afegirem una tira d’alga
    • no barrejar diferents cereals en una sola cocció per evitar que alguns quedin massa fets i d’altres poc fets
    • assegurar-nos que el cereal és ben cuit per evitar menjar-lo cru
Anuncis

Anem a comprar peix?

A l’hora de comprar i escollir el peix que volem cuinar, cal tenir en compte uns quants consells:

  • El peix blau aporta molts àcids grassos del tipus omega 3, molt saludables. També es mes econòmic però més “desagraït” alhora de cuinar-lo (fa més pudor i acostuma a tenir més espines). Seitons, verats, sardines, tonyina, salmó. Posa

  • El peix blanc aporta més quantitat de proteïna de bona qualitat però menys àcids grassos. És més car, i té un sabor més refinat. Rap, orades, lluç, llenguados, maires, bruixes,rogers, mero

  • En general , estaria be combinar tots dos, donant una major importància al peix blau (per exemple, si en menges 3 cops a la setmana, 2 de peix blau i un de blanc

En general hem de saber:

· Cal evitar peixos de piscifactories i origen desconeguts (l’orada, la truita,el llobarro..acostumen a ser de piscifactoria perquè si són salvatges tenen un preu prohibitiu)

·Evitar els peixos de riu tipus perca o fletan/ halibut. Mediambientalment i moralment són insostenibles . Es pot consultar el següent dossier en aquesta adreça: http://www.noetmengiselmon.org/IMG/pdf/percacastella.pdf

· Prendre el salmó, la tonyina, l’emperador amb molta moderació, ja que al ser peixos oceànics tenen una gran quantitat de mercuri (1 cop cada 15 dies com a màxim) i tenir en compte que espècies com la tonyina vermella estan en perill d’extinció. En el cas d’embaràs, cal evitar menjar salmó, tonyina i tonyina en llauna

· Buscar sempre peixos de platja o de costa i si pots escollir, sempre els de mida més petita, ja que son els que estan menys contaminats.

· per a més informació es pot consultar la llista verda i vermella dels oceans de Greenpeace, on cada espècie de peix i peixateria de grans superfícies és analitzada http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/oceanos/lista-roja-de-especies-pesque.pdf

· Les espècies més recomanades són: sardines, verats (caballa), seitons, llucet de bou, maira, bruixa,rap, llenguado…

El millor que pots fer és trobar una peixateria petita, de barri i de confiança i fer-te molt amiga de la peixatera, ella és la que et podrà assessorar millor. Es important (i per llei obligatori) que cada peix tingui escrit el seu origen (riu, piscifactoria, costa,,,)

Actualment, a la majoria de peixateries et netegen el peix per no haver de fer-ho tu a casa.

· Per evitar pudors com la del peix blau, aquest es pot cuinar al forn, ja que és més sa i embruta menys que fregit o a la planxa.

Adreces d’internet útils per a informar-se:

http://www.noetmengiselmon.org

http://www.elpeixalplat.com