Cereals: La base de la piràmide

La meitat dels aliments que consumim diàriament són cereals. Si recordem qualsevol piràmide alimentària, la seva base està formada per un seguit d’aliments de la gran família dels cereals. El seu conreu està directament relacionat amb el despertar de qualsevol de les antigues civilitzacions (des dels babilonis o els egipcis fins a la Índia o el Japó).

El seu secret? :la facilitat de conreu, d’enmagatzament fins a la propera collita, i sobretot, la seva gran varietat de presentacions i textures que amb el pas dels anys s’ha anat ampliant: des de les farines o el gra sencer fins als flocs, la pasta, els cereals ensucrats de l’esmorzar que van revolucionar el mercat americà, o les hamburgueses vegetals que actualment podem trobar a molts comerços.

Per poder aprofitar però les propietats nutricionals d’aquest aliment, és millor consumir-lo en la seva forma menys manipulada. Com més manipulat el trobem, menys nutrients tindrà, i més afegits externs (sucres, conservants, saboritzants…) trobarem

I això que el valor nutricional d’un cereal és ben alt: Ja que els cereals, és un dels pocs grups d’aliments que conté tots els nutrients necessaris que el nostre cos necessita. És ric en hidrats de carboni, que sempre seran millors si els consumim íntegres, és a dir, sense refinar ni extreure la part externa del gra, que a més a més és la que concentra més proteïnes. Pel que fa a aquestes proteïnes, cal dir que malgrat tenir un alt contingut proteic, aquestes són de baix valor biològic, és a dir, que no contenen tots els aminoàcids essencials, i han de combinar-se amb llegums per a poder obtenir una proteïna vegetal d’alt valor biològic. També és destacable el seu valor en vitamines, minerals,àcids grassos essencials, i com no…es cereals són rics en fibres (especialment els cereals integrals)

Els cereals poden presentar alguns inconvenients que calen conèixer:

  • Un excés de consum de cereals pot acidificar el nostre organisme. Per això sempre que en consumim ho hem de fer amb una important quantitat de verdures (que ens alcalinitzen)
  • La combinació cereal i fruita no resulta gaire beneficiosa a nivell digestiu a moltes persones, especialment els més petits. Cal anar amb compte amb els sucs de fruits i cereals preparats que comercialitzen moltes marques
  • Molts cereals resulten irritants als budells, especialment quan abusem del seu consum (amb el blat com a exemple absolut). Això provoca flatulències i inflor d’estómac.

Cal anar més enllà del blat,ja que aquest és un dels cereals més irritants que coneixem, especialment el blat comú que trobem avui en dia, i que s’ha mutat genèticament per a fer-lo més rendible, més econòmic i més resistent a les plagues, i el preu que en paguem és baixíssim a nivell monetari i altíssim a nivell de la nostra salut. Penso en la gran quantitat de forns de pa que obren darrerament a qualsevol barri de qualsevol poble o ciutat, on gairebé regalen el pa i les pastes, que s’elaboren per màquines panificadores en qüestió de minuts amb preparats de farines, llevats químics i aromes artificials, i que la gent compra de 3 en 3  gairebé regalat. Si optem per consumir blat, aleshores cal consumir-ne d’alguna varietat més digestible, com l’espelta o el kamut.

Afortunadament hi ha una gran quantitat de cereals que avui en dia podem trobar fàcilment, i alguns d’ells es conreen ben a prop de casa nostra: el mill, el fajol o blat sarraí, la civada, l’ordi,el sègol….Cada un d’ells amb propietats i sabors ben diferents de les que ja anirem parlant.

Com cuinem un cereal:

  • Rentar: sempre cal rentar un cereal per eliminar qualsevol impuresa que pugui tenir i per fer de pas una primera esbandida del seu  midó. El rentem amb aigua freda dins un colador sota l’aixeta o deixant-lo uns minutets en remull
  • Per bullir-lo, cal sempre:
    • afegir el doble o el triple d’aigua, depenent del cereal
    • començar a bullir-los en aigua freda, si pot ser mineral en lloc de la de l’aixeta millor. Mai hem d’afegir-los quan l’aigua ja bull
    • no afegir-hi sal a l’aigua de cocció. Hi afegirem una tira d’alga
    • no barrejar diferents cereals en una sola cocció per evitar que alguns quedin massa fets i d’altres poc fets
    • assegurar-nos que el cereal és ben cuit per evitar menjar-lo cru
Anuncis

Anem a comprar peix?

A l’hora de comprar i escollir el peix que volem cuinar, cal tenir en compte uns quants consells:

  • El peix blau aporta molts àcids grassos del tipus omega 3, molt saludables. També es mes econòmic però més “desagraït” alhora de cuinar-lo (fa més pudor i acostuma a tenir més espines). Seitons, verats, sardines, tonyina, salmó. Posa

  • El peix blanc aporta més quantitat de proteïna de bona qualitat però menys àcids grassos. És més car, i té un sabor més refinat. Rap, orades, lluç, llenguados, maires, bruixes,rogers, mero

  • En general , estaria be combinar tots dos, donant una major importància al peix blau (per exemple, si en menges 3 cops a la setmana, 2 de peix blau i un de blanc

En general hem de saber:

· Cal evitar peixos de piscifactories i origen desconeguts (l’orada, la truita,el llobarro..acostumen a ser de piscifactoria perquè si són salvatges tenen un preu prohibitiu)

·Evitar els peixos de riu tipus perca o fletan/ halibut. Mediambientalment i moralment són insostenibles . Es pot consultar el següent dossier en aquesta adreça: http://www.noetmengiselmon.org/IMG/pdf/percacastella.pdf

· Prendre el salmó, la tonyina, l’emperador amb molta moderació, ja que al ser peixos oceànics tenen una gran quantitat de mercuri (1 cop cada 15 dies com a màxim) i tenir en compte que espècies com la tonyina vermella estan en perill d’extinció. En el cas d’embaràs, cal evitar menjar salmó, tonyina i tonyina en llauna

· Buscar sempre peixos de platja o de costa i si pots escollir, sempre els de mida més petita, ja que son els que estan menys contaminats.

· per a més informació es pot consultar la llista verda i vermella dels oceans de Greenpeace, on cada espècie de peix i peixateria de grans superfícies és analitzada http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/oceanos/lista-roja-de-especies-pesque.pdf

· Les espècies més recomanades són: sardines, verats (caballa), seitons, llucet de bou, maira, bruixa,rap, llenguado…

El millor que pots fer és trobar una peixateria petita, de barri i de confiança i fer-te molt amiga de la peixatera, ella és la que et podrà assessorar millor. Es important (i per llei obligatori) que cada peix tingui escrit el seu origen (riu, piscifactoria, costa,,,)

Actualment, a la majoria de peixateries et netegen el peix per no haver de fer-ho tu a casa.

· Per evitar pudors com la del peix blau, aquest es pot cuinar al forn, ja que és més sa i embruta menys que fregit o a la planxa.

Adreces d’internet útils per a informar-se:

http://www.noetmengiselmon.org

http://www.elpeixalplat.com

Les algues, verdures del mar…ummhh

Les algues són un dels aliments més sans i complerts nutritivament parlant que podem consumir avui en dia.

Per què? : Doncs perquè amb el tipus de vida que portem, el poc temps que ens dediquem a cuinar-nos, la contaminació medi-ambiental que ens envolta, i els pocs nutrients que tenen els aliments que prenem (excepte si són ecològics) per l’empobriment del sòl, els productes químics i pesticides, i el temps que passen a càmera,la nostra alimentació ha disminuït qualitativament respecte a l’alimentació dels nostres avis, per exemple. No deixa de ser curiós que ens alimentem el doble que els nostres avantpassats però amb la meitat de qualitat.

Incloure les algues i d’altres aliments, el que avui es consideren “súper aliments” ens pot ajudar a millorar la qualitat dels nostres àpats

Què contenen les algues?: Com ja he dit, estan considerades un dels aliments més nutritius que es coneixen perquè ens aporten:

  •  Sals minerals i oligoelements, principalment calci, ferro, sodi, magnesi, iode, zinc, silici,crom i cobalt
  • Vitamines, especialment la C, la E i les vitamines del grup B. És també especialment rica en vitamina B12, el que resulta molt interessant per a les persones vegetarianes, que poden presentar mancances d’aquesta
  • Proteïnes de fàcil assimilació, i que són fins a un 95% més digeribles que les proteïnes animals
  • Àcids grassos poli-insaturats

Com reconèixer una alga quan vaig a comprar: En general no es troben als supermercats, excepte l’alga nori (amb la que s ’embolica el sushi). Les trobem a les botigues de dietètica, i sempre en format sec, és a dir deshidratades. Malgrat que ens puguin semblar cares, el seu rendiment és molt alt, ja que en fem servir poca quantitat i al hidratar-les el seu volum augmenta considerablement.

Com començar a incloure les algues a la nostra dieta?: Jo recomano 3 maneres ben senzilles de consumir algues

1- A les coccions de l’arròs integral, els llegums i els cereals en general. En aquest cas l’alga més recomanable és la kombu.  Amb l’alga, apart d’escurçar el temps de cocció de cereals i llegums, també ajudem a fixar millor els minerals i vitamines del que cuinem. Afegirem una tireta de l’alga de la mida del nostre dit petit i la retirarem quan hagi acabat la cocció. Podem guardar-la a la nevera per a altres ocasions o bé ens la podem menjar directament)

2- Dins els nostres estofats i “potajes” de cereals i llegums. La podem hidratar una estona abans de posar una tira de qualsevol alga ( a mi en aquest cas m’agrada especialment posar alga hiziki, que semblen fideus negres (amb 3 o 4 tires de les hiziki ja tenim prou) i després ens la mengem juntament amb la resta de l’estofat

3- Crues en amanides o com a complement d’un plat de pasta o de verdures. En aquest cas hem de buscar una alga que no necessiti cocció, i que només amb una estona de remull ja estigui cuinada. La més apta en aquest cas és la dulse, una alga que aporta un gust a mar a qualsevol plat i que amb 2 minuts de remull ja està cuinada.

I per acabar, recorda sobretot:

  • El secret de les algues és que les hem de consumir en poca quantitat però a  a diari (no val això de menjar-se un plat un cop a la setmana).
  • Sempre hem d’escollir algues de proximitat (en el nostre cas, algues gallegues) i de cultius controlats i sobretot no contaminats, evitant les algues dels supermercats asiàtics especialitats que venen de la Xina o del Japó, i que són molt més econòmiques però no tenen cap mena de garantia de qualitat
  • Evitar llençar l’aigua de la cocció o el remull que hem fet servir, ja que la majoria dels minerals es queda fixat allà. La podem beure (té un gust a aigua de mar inconfusible) o la podem guardar per afegir a caldos o cremes
  • Podem optimitzar les seves propietats  afegint unes gotes de llimona abans de menjar-les

 

 

El vinagre,diferents aplicacions terapèutiques i casolanes

images (1)

El vinagre, té infinitats d’aplicacions terapèutiques més enllà de l’habitual us culinari. A continuació en detallem unes quantes:

Aplicacions terapèutiques:

  • Desinfectant i antisèptic: Gràcies a la gran quantitat d’àcids que conté, el vinagre és un gran desinfectant de ferides, especialment quan hi ha infeccions presents
  • Antioxidant: Contribueix a evitar les degeneracions i malalties  que produeix l’oxidació cel·lular
  • Digestiu: Contribueix a activar la secreció de sucs gàstrics que faciliten la digestió (especialment si es prenen 1 o 2 cullerades de cafè amb una mica d’aigua abans de cada àpat)
  • Desintoxicant de l’organisme: És un potent diurètic que ens ajuda a eliminar els residus que acumulem. De la mateixa manera que combat la retenció de líquids.

Els preparats tradicionals elaborats amb vinagre (fermentats, escabetxos…), ajuden a :

  • Calmar els mals de cap
  • Disminueixen el dolor de les picades d’insectes
  • Combat els mareigs
  • Calma les cremades del sol (aplicats amb una tovallola directament sobre la pell)
  • Protegeix contra les intoxicacions alimentàries
  • Ajuda a que marxin les marques de les cremades
  • Elimina la caspa
  • Abrillanta el cabell
  • Mata els polls i ajuda a fer una barrera natural contra ells

Com a remei casolà:

  • És perfecte per la neteja de vidres, miralls y marbres
  • Elimina les taques de tinta
  • Elimina les taques dels terres de fusta
  • Abrillanta bronze i coure
  • Blanqueja la roba blanca, fixa el color de la roba de color i suavitza els teixits. Es pot posar directament a la rentadora, al mateix temps que protegeix la rentadora de l’excés de calç de l’aigua.
  • És un excel·lent netejador barrejat únicament  amb aigua, alhora que desinfecta i mata els possibles germens

No és recomanable per a aquelles persones que:

  • Pateixen d’úlceres d’estómac
  • Pateixen d’osteoporosi
  • Tenen nivells baixos de potasi
  • Prenen medicació diurètica, laxant , pel cor o per a la diabetis

De tots els tipus de vinagre, el més recomanable és el vinagre de poma, de sabor més suau que el de vi. Els preparats a base de vinagre de mòdena  no es consideren vinagres, ja que són bàsicament preparats amb una altíssima quantitat de sucres.

 

Manifest europeu sobre com minimitzar els efectes secundaris de les vacunes

  • Es considerarà la possibilitat de no vacunar indiscriminadament els infants. La necessitat de cada vacuna es discutirà de manera individual, tenint en compte els possibles riscos i els possibles beneficis.
  • Per a la majoris de nens, recomanem evitar les vacunes durant el primer any de vida. Recomanem que el pediatra valori a partir de l’any de vida quines vacunes administrar-li depenent del seu estat general de salut, de les seves tendències hereditàries, de les seves condicions ambientals….etc
  • Algunes vacunes haurien de retardar-se molt, i fins i tot considerar la possibilitat de no administrar-les. Entre aquestes vacunes: Hepatitis A i B, tètanos, xarampió,galteres, varicel·la i rubèola.
  • La vacunació s’hauria de dur a terme només quan l’infant es trobi en un estat de salut estable
  • La vacunació s’hauria de dur a terme en períodes allunyats de fets que puguin alterar la salut dels infants com ara: desallatament, inici del període a la llar d’infants, primera dentició, etc..
  • No s’administraran diverses vacunes al mateix temps
  • El nombre de dosis de recordatori, s’hauria de determinar de manera individual segons l’infant
  • L’interval entre cada vacuna serà al mínim d’uns quants mesos
  • Si observem algun indici que faci sospitar de “dany vacunal” en el passat o ha reaccionat violentament a alguna vacuna, la propera haurà de ser a a una edat més adulta. Molts casos de “dany vacunal” s’haguessin pogut evitar anul·lant la dosi de recordatori
  • Quan un nen a la família ha patit algun efecte advers d’alguna vacuna, s’haurà de vigilar les possibles reaccions dels altres fills
  • En qualsevol cas de malaltia crònica que es desenvolupi durant  el primer any de vida, la possibilitat d’una reacció adversa a la vacunació s’hauria de tenir en compte
  • En cas de nens que no estan vacunats, si agafen alguna malaltia per a la qual existeix vacuna, els pares haurien de contactar amb el pediatra
  • L’ús indiscriminat d’antitèrmics,supressors de les reaccions fisiològiques com la febre, el dolor,el cansament,la depressió, la manca de gana…haurien de ser evitats. La febre es contemplarà i es respectarà com un sistema natural de defensa del sistema immunitari

Manifest elaborat pel “European Forum on Vaccine Vigilance”

(Yenne, Juliol del 2001)

Qüestionant la soja…..

Per començar, cal conèixer què és la soja….

La soja és un dels aliments vegetals amb els majors índexs de proteïna que hi ha. Conté entre un 35% i un 40%, i amb un valor comparable a la de la casseïna (proteïna de la llet). Això li dóna una importància qualitativa i quantitativa gràcies a l’equilibri dels seus aminoàcids. Malgrat això, cal aclarir que no conté tots els aminoàcids essencials que caracteritzen a les anomenades proteïnes d’alt valor biològic (AVB), i que només inclouen les proteïnes d’origen animal. Amb això no pretenc magnificar les proteïnes d’origen animal, sinó aclarir termes. Una proteïna vegetal mai conté els 8 aminoàcids essencials en una proporció equilibrada entre ells, per molt que els fabricants de tofu i seitan afirmin el contrari a la seva publicitat per això cal fer combinacions adequades d’aliments quan volem tenir una proteïna vegetal òptima per a la nostra salut. En el cas de la soja, els aminoàcids que queden mes “curts” són el triptòfan, la metionina i la cistina.Combinat amb cereals o llavors, el valor proteïc de la soja és excepcional, ja que també li hem d’afegir els seus alts nivells d’àcids linoleics i oleics, de lecitina i de minerals (el doble que qualsevol altre lleguminosa).

Però la soja té d’altres inconvenients en la seva composició bromatològica: els seus alts percentages d’isoflavones. Les famoses isoflavones, són fitoestrògens (compostos quimics d’origen vegetal) que alliberen compostos hormonals al nostre organisme quan els consumim, en aquest cas, alliberant un alt nombre d’estrògens. Sempre hem sentit que per aquest motiu, la soja és tant beneficiosa per les dones en la seva etapa de la menopausa, i que ajuda a aliviar símptomes molestos d’aquesta. També està demostrat que un alt nivell d’estrogens pot alterar el bon funcionament de la glàndula tiroides, ja que inhibeix la peroxidasa de la tiroides, i pot arribar a modificar el teixit de les glàndules mamàries.

Un dels més grans inconvenients de la soja és el seu tipus d’elaboració:

La soja conté una gran quantitat de toxines naturals o anti-nutrients. Els més importants, són uns potents inhibidors dels enzims que bloquegen la tripsina i d’altres enzims necessaris per a la digestió de les proteïnes, amb els conseqüents desordres gàstrics i digestions incomplertes….en una paraula, la soja és altament indigesta i provoca que no digerim bé la resta del menjar. Si a aquests inhibidors de tripsina, li sumem els alts indexs de hemaglutina (substància coaguladora) i d’àcids fítics (que bloquegen l’absorció de minerals com el calci, el ferro,el magnesi, el coure, i especialment el zinc, el mineral més important pel que fa als factors de creixement dels nostres teixits),que també conté la soja, tenim una fòrmula altament perillosa per la seva capacitat d’inhibir el creixement, fet que cal tenir molt en compte quan donem soja als més petits pensant que els proporcionem una alternativa saludable a la llet de vaca o a una dieta carnívora. Cal aclarir que quan la soja es fermenta, tant els inhibidors de tripsina com la hemaglutina i els àcids fítics despareixen. Així doncs, algunes presentacions de la soja com el “miso” o el “tempeh” no representen cap “perill” però si que ho són les famoses llets de soja o el tofu (versió cuallada i no fermentada de la llet).

Independentment de tots els desvantatges que la soja representa pel nostre organisme, cal tenir molt en compte l’impacte ambiental que representa el seu conreu. No només pels seus alts índexs de manipulació transgènica (el 99% de la soja que es conrea al món ho és) sinó per la seva altíssima capacitat contaminant de conreus lliures d’organismes genèticament modificats, i per la gran quantitat de pesticides que contenen els seus conreus. Actualment, el consum de soja ha passat de ser minoritari, on només els vegetarians en prenien, a ser una opció més de les grans marques comercials, que a cop de publicitat i d’anunci amb el famós de torn, ara venen productes saludables. Hi ha un clar interès comercial i econòmic darrere l’allau de llets de soja del mercat. Occident mai havia consumit soja fins fa quatre dies, i ara no hi ha supermercat ni gran superfície que no estigui inundada de danones de soja, pascual,vivesoy, don simon, yosoys, soja soys….i mil noms més de begudes imbebibles, amb un sabor que només es pot definir com repugnant (és una beguda d’una lleguminosa…què espereu?) i que a més a més són una bomba hormonal i d’antinutrients de rellotgeria….

El meu consell? Si optem per prendre soja, que sigui amb moderació. Sempre de producció ecològica, i en forma de miso o de tempeh…i el tofu, si el fem servir, ocasionalment i sobretot bullir-lo una bona estona, com a minim perquè sigui més digerible

feliç aniversari,Ona

fills

fills

Definición de HIJO, por José Saramago:

Hijo es un ser que nos prestaron para un curso intensivo de como amar a alguien más que a nosotros mismos, de cómo cambiar nuestros peores defectos para darles los mejores ejemplos y de nosotros aprender a tener coraje. Sí, es eso! Ser padre o madre es el mayor acto de coraje que alguien puede tener, porque es exponerse a todo tipo de dolor, principalmente al de la incertidumbre de estar actuando correctamente y del miedo de perder algo tan amado. Perder? cómo? No es nuestro, recuerdan? Fue apenas un préstamo!!!!