Les algues, verdures del mar…ummhh

Les algues són un dels aliments més sans i complerts nutritivament parlant que podem consumir avui en dia.

Per què? : Doncs perquè amb el tipus de vida que portem, el poc temps que ens dediquem a cuinar-nos, la contaminació medi-ambiental que ens envolta, i els pocs nutrients que tenen els aliments que prenem (excepte si són ecològics) per l’empobriment del sòl, els productes químics i pesticides, i el temps que passen a càmera,la nostra alimentació ha disminuït qualitativament respecte a l’alimentació dels nostres avis, per exemple. No deixa de ser curiós que ens alimentem el doble que els nostres avantpassats però amb la meitat de qualitat.

Incloure les algues i d’altres aliments, el que avui es consideren “súper aliments” ens pot ajudar a millorar la qualitat dels nostres àpats

Què contenen les algues?: Com ja he dit, estan considerades un dels aliments més nutritius que es coneixen perquè ens aporten:

  •  Sals minerals i oligoelements, principalment calci, ferro, sodi, magnesi, iode, zinc, silici,crom i cobalt
  • Vitamines, especialment la C, la E i les vitamines del grup B. És també especialment rica en vitamina B12, el que resulta molt interessant per a les persones vegetarianes, que poden presentar mancances d’aquesta
  • Proteïnes de fàcil assimilació, i que són fins a un 95% més digeribles que les proteïnes animals
  • Àcids grassos poli-insaturats

Com reconèixer una alga quan vaig a comprar: En general no es troben als supermercats, excepte l’alga nori (amb la que s ’embolica el sushi). Les trobem a les botigues de dietètica, i sempre en format sec, és a dir deshidratades. Malgrat que ens puguin semblar cares, el seu rendiment és molt alt, ja que en fem servir poca quantitat i al hidratar-les el seu volum augmenta considerablement.

Com començar a incloure les algues a la nostra dieta?: Jo recomano 3 maneres ben senzilles de consumir algues

1- A les coccions de l’arròs integral, els llegums i els cereals en general. En aquest cas l’alga més recomanable és la kombu.  Amb l’alga, apart d’escurçar el temps de cocció de cereals i llegums, també ajudem a fixar millor els minerals i vitamines del que cuinem. Afegirem una tireta de l’alga de la mida del nostre dit petit i la retirarem quan hagi acabat la cocció. Podem guardar-la a la nevera per a altres ocasions o bé ens la podem menjar directament)

2- Dins els nostres estofats i “potajes” de cereals i llegums. La podem hidratar una estona abans de posar una tira de qualsevol alga ( a mi en aquest cas m’agrada especialment posar alga hiziki, que semblen fideus negres (amb 3 o 4 tires de les hiziki ja tenim prou) i després ens la mengem juntament amb la resta de l’estofat

3- Crues en amanides o com a complement d’un plat de pasta o de verdures. En aquest cas hem de buscar una alga que no necessiti cocció, i que només amb una estona de remull ja estigui cuinada. La més apta en aquest cas és la dulse, una alga que aporta un gust a mar a qualsevol plat i que amb 2 minuts de remull ja està cuinada.

I per acabar, recorda sobretot:

  • El secret de les algues és que les hem de consumir en poca quantitat però a  a diari (no val això de menjar-se un plat un cop a la setmana).
  • Sempre hem d’escollir algues de proximitat (en el nostre cas, algues gallegues) i de cultius controlats i sobretot no contaminats, evitant les algues dels supermercats asiàtics especialitats que venen de la Xina o del Japó, i que són molt més econòmiques però no tenen cap mena de garantia de qualitat
  • Evitar llençar l’aigua de la cocció o el remull que hem fet servir, ja que la majoria dels minerals es queda fixat allà. La podem beure (té un gust a aigua de mar inconfusible) o la podem guardar per afegir a caldos o cremes
  • Podem optimitzar les seves propietats  afegint unes gotes de llimona abans de menjar-les

 

 

Anuncis

El vinagre,diferents aplicacions terapèutiques i casolanes

images (1)

El vinagre, té infinitats d’aplicacions terapèutiques més enllà de l’habitual us culinari. A continuació en detallem unes quantes:

Aplicacions terapèutiques:

  • Desinfectant i antisèptic: Gràcies a la gran quantitat d’àcids que conté, el vinagre és un gran desinfectant de ferides, especialment quan hi ha infeccions presents
  • Antioxidant: Contribueix a evitar les degeneracions i malalties  que produeix l’oxidació cel·lular
  • Digestiu: Contribueix a activar la secreció de sucs gàstrics que faciliten la digestió (especialment si es prenen 1 o 2 cullerades de cafè amb una mica d’aigua abans de cada àpat)
  • Desintoxicant de l’organisme: És un potent diurètic que ens ajuda a eliminar els residus que acumulem. De la mateixa manera que combat la retenció de líquids.

Els preparats tradicionals elaborats amb vinagre (fermentats, escabetxos…), ajuden a :

  • Calmar els mals de cap
  • Disminueixen el dolor de les picades d’insectes
  • Combat els mareigs
  • Calma les cremades del sol (aplicats amb una tovallola directament sobre la pell)
  • Protegeix contra les intoxicacions alimentàries
  • Ajuda a que marxin les marques de les cremades
  • Elimina la caspa
  • Abrillanta el cabell
  • Mata els polls i ajuda a fer una barrera natural contra ells

Com a remei casolà:

  • És perfecte per la neteja de vidres, miralls y marbres
  • Elimina les taques de tinta
  • Elimina les taques dels terres de fusta
  • Abrillanta bronze i coure
  • Blanqueja la roba blanca, fixa el color de la roba de color i suavitza els teixits. Es pot posar directament a la rentadora, al mateix temps que protegeix la rentadora de l’excés de calç de l’aigua.
  • És un excel·lent netejador barrejat únicament  amb aigua, alhora que desinfecta i mata els possibles germens

No és recomanable per a aquelles persones que:

  • Pateixen d’úlceres d’estómac
  • Pateixen d’osteoporosi
  • Tenen nivells baixos de potasi
  • Prenen medicació diurètica, laxant , pel cor o per a la diabetis

De tots els tipus de vinagre, el més recomanable és el vinagre de poma, de sabor més suau que el de vi. Els preparats a base de vinagre de mòdena  no es consideren vinagres, ja que són bàsicament preparats amb una altíssima quantitat de sucres.

 

Qüestionant la soja…..

Per començar, cal conèixer què és la soja….

La soja és un dels aliments vegetals amb els majors índexs de proteïna que hi ha. Conté entre un 35% i un 40%, i amb un valor comparable a la de la casseïna (proteïna de la llet). Això li dóna una importància qualitativa i quantitativa gràcies a l’equilibri dels seus aminoàcids. Malgrat això, cal aclarir que no conté tots els aminoàcids essencials que caracteritzen a les anomenades proteïnes d’alt valor biològic (AVB), i que només inclouen les proteïnes d’origen animal. Amb això no pretenc magnificar les proteïnes d’origen animal, sinó aclarir termes. Una proteïna vegetal mai conté els 8 aminoàcids essencials en una proporció equilibrada entre ells, per molt que els fabricants de tofu i seitan afirmin el contrari a la seva publicitat per això cal fer combinacions adequades d’aliments quan volem tenir una proteïna vegetal òptima per a la nostra salut. En el cas de la soja, els aminoàcids que queden mes “curts” són el triptòfan, la metionina i la cistina.Combinat amb cereals o llavors, el valor proteïc de la soja és excepcional, ja que també li hem d’afegir els seus alts nivells d’àcids linoleics i oleics, de lecitina i de minerals (el doble que qualsevol altre lleguminosa).

Però la soja té d’altres inconvenients en la seva composició bromatològica: els seus alts percentages d’isoflavones. Les famoses isoflavones, són fitoestrògens (compostos quimics d’origen vegetal) que alliberen compostos hormonals al nostre organisme quan els consumim, en aquest cas, alliberant un alt nombre d’estrògens. Sempre hem sentit que per aquest motiu, la soja és tant beneficiosa per les dones en la seva etapa de la menopausa, i que ajuda a aliviar símptomes molestos d’aquesta. També està demostrat que un alt nivell d’estrogens pot alterar el bon funcionament de la glàndula tiroides, ja que inhibeix la peroxidasa de la tiroides, i pot arribar a modificar el teixit de les glàndules mamàries.

Un dels més grans inconvenients de la soja és el seu tipus d’elaboració:

La soja conté una gran quantitat de toxines naturals o anti-nutrients. Els més importants, són uns potents inhibidors dels enzims que bloquegen la tripsina i d’altres enzims necessaris per a la digestió de les proteïnes, amb els conseqüents desordres gàstrics i digestions incomplertes….en una paraula, la soja és altament indigesta i provoca que no digerim bé la resta del menjar. Si a aquests inhibidors de tripsina, li sumem els alts indexs de hemaglutina (substància coaguladora) i d’àcids fítics (que bloquegen l’absorció de minerals com el calci, el ferro,el magnesi, el coure, i especialment el zinc, el mineral més important pel que fa als factors de creixement dels nostres teixits),que també conté la soja, tenim una fòrmula altament perillosa per la seva capacitat d’inhibir el creixement, fet que cal tenir molt en compte quan donem soja als més petits pensant que els proporcionem una alternativa saludable a la llet de vaca o a una dieta carnívora. Cal aclarir que quan la soja es fermenta, tant els inhibidors de tripsina com la hemaglutina i els àcids fítics despareixen. Així doncs, algunes presentacions de la soja com el “miso” o el “tempeh” no representen cap “perill” però si que ho són les famoses llets de soja o el tofu (versió cuallada i no fermentada de la llet).

Independentment de tots els desvantatges que la soja representa pel nostre organisme, cal tenir molt en compte l’impacte ambiental que representa el seu conreu. No només pels seus alts índexs de manipulació transgènica (el 99% de la soja que es conrea al món ho és) sinó per la seva altíssima capacitat contaminant de conreus lliures d’organismes genèticament modificats, i per la gran quantitat de pesticides que contenen els seus conreus. Actualment, el consum de soja ha passat de ser minoritari, on només els vegetarians en prenien, a ser una opció més de les grans marques comercials, que a cop de publicitat i d’anunci amb el famós de torn, ara venen productes saludables. Hi ha un clar interès comercial i econòmic darrere l’allau de llets de soja del mercat. Occident mai havia consumit soja fins fa quatre dies, i ara no hi ha supermercat ni gran superfície que no estigui inundada de danones de soja, pascual,vivesoy, don simon, yosoys, soja soys….i mil noms més de begudes imbebibles, amb un sabor que només es pot definir com repugnant (és una beguda d’una lleguminosa…què espereu?) i que a més a més són una bomba hormonal i d’antinutrients de rellotgeria….

El meu consell? Si optem per prendre soja, que sigui amb moderació. Sempre de producció ecològica, i en forma de miso o de tempeh…i el tofu, si el fem servir, ocasionalment i sobretot bullir-lo una bona estona, com a minim perquè sigui més digerible

Fer gomasi a casa

El gomasi és una barreja de grans de sèsam i sal marina que conté una important quantitat d’àcids grassos Omega 6, Vitamines E i K i calci.

El trobem ja preparat o el podem fer nosaltres a casa, ja que és una de les preparacions més senzilles que podem fer.

Què necessitem:

-20 cullerades de sèsam

-1 cullerada de sal marina sense refinar

– morter. (tradicionalment es fa servir el “suribachi”, un morter japonès estriat especial per moldre llavors, però amb un de tota la vida també ens apanyem, encara que triguem una mica més d’estona)

Preparació

Netegem les llavors de sèsam i les deixem assecar primer a un colador i després a un drap de tela o de paper

Torrem les llavors sense deixar de remenar amb una cullera de fusta per evitar que es cremin. sabrem que estan llestes quan agafin un color dauradet. Les retirem i torrem la sal una miqueta.

Moldrem al morter la sal i les llavors fent espirals mentre remenem

Quan s’hagin refredat les guardem en un pot de vidre i tenim uns deu quinze dies per consumir-les

Germinados, la vida en potencia

Las semillas germinadas son el alimento más vivo que existe, ya que se encuentran en pleno proceso de crecimiento. Los brotes de germinados tienen principios nutritivos extraordinarios, ya que toda la planta en potencia se encuentra en ellos.

La principal ventaja de los germinados es su vitalidad, ya que la semilla está viva y contiene proteínas, glúcidos, lípidos, sales minerales, oligoelementos vitaminas y enzimas. Todas las reacciones que tienen lugar durante la germinación incrementan la digestibilidad y el valor nutritivo de las semillas. En el momento de iniciarse la germinación, las enzimas amilasa, proteasa y lipasa pre-digieren el almidón. Los enzimas ayudan a transformar el almidón en dextrinas y azúcares simples, más asimilables, por lo que facilitan el trabajo digestivo del organismo. Las cadenas complejas de proteínas y grasas se transforman en cadenas más simples, (aminoácidos y ácidos grasos), más digestibles y de mayor interés nutricional. Se multiplican las vitaminas y se movilizan las sales minerales. En este punto se encuentra la planta, al estar germinada, por eso es cuando hay que consumirla, ya que los micronutrientes van disminuyendo a medida que crece la planta.El DHA (ácido graso esencial importantísimo) se produce en grandes cantidades en los germinados de trigo, alfalfa y almendra. También son muy ricos en vitamina C y E.

El germinado siempre debe consumirse fresco y en crudo, no debemos cocinarlo ya que sino perdería gran parte de sus virtudes.Una manera fácil de consumirlo es la clásica, en la ensalada, junto a semillas y frutos secos para incrementar el valor nutricional de las ensaladas.

A mi me gusta especialmente consumirlos a la hora del desayuno, la mañana acostumbra a ser un buen momento para que nuestro cuerpo esté especialmente receptivo con las vitaminas y minerales. Las tostadas con “un techo” de germinados triunfan especialmente. La que más, la tostada de pan con aguacate, queso fresco de cabra, un chorrito de aceite de oliva y germinados. Además, comidas a puñados (a los peques acostumbran a encantarles así) también sientan muy bien

germinats per esmorzar

Què passa amb la llet de vaca?

La llet de vaca està considerada, encara, un dels grans aliments de la humanitat. Però hi ha massa evidències i realitats que qüestionen aquesta supremacia làctica:

1- Una d’elles és la difícil digestibilitat de la llet d’un altre animal en l’organisme d’un altre. Per poder assimilar-ho, l’organisme humà té uns enzims anomenats renina i lactasa, que són els encarregats de desestructurar  i fer digerible la llet de vaca. Aquests enzims, deixen de produir-se cap als tres anys en la majoria de persones. Quan la llet entra a l’organisme i no troba aquests enzims, aleshores l’estomac he de fer uns esforços enormes per digerir-la, i malgrat l’esforç, no s’aconsegueix digerir del tot, i la llet es queda enganxada als budells formant una mena de pasta difícil de desenganxar. Amb els anys, aquestes pastes fermenten, s’assequen després i finalment es converteixen en una mena de crostes que afavoreixen un seguit de patologies que van des de problemes amb les tiroides, diabetis, mucositat excessiva i sobretot, la predisposició a patir i desenvolupar al·lèrgies i intoleràncies alimentàries de tota mena.

2- Un altre factor és l’al·lèrgia i les seves evidències estadístiques i indiscutibles:

La llet és el tercer aliment que més al·lèrgies i intoleràncies provoca (després de l’ou i el peix). Representa aproximadament un 41% dels casos d’al·lèrgies alimentàries.La proteïna amb més capacitat al·lèrgena és la casseina, la principal proteïna de la llet. Aquesta es coagula a l’estomac formant una mena de grumolls de molt difícil digestió

3- L’alimentació i cura de les vaques d’on s’obté la llet, també és un factor a tenir en compte. Els antibiòtics i en molts casos les hormones administrades a les vaques de granges, són absorbits i passen no només a la carn de la vaca sinó també a la seva llet. Al beure aquesta llet, els antibiòtics i hormones passen directament als nostres budells on són absorbits i destrueixen part de la nostra flora bacteriana, l’encarregada de protegir-nos de les malalties. D’aquesta manera tenim les defenses més baixes del que seria desitjable (i més predisposició per tant a patir i desenvolupar al·lèrgies de tota mena) sent propensos a patologies recurrents com els fongs o les càndides i innumerables problemes de pell que van des de l’acné fins a la psoriasi. Pel que fa a les hormones de creixement que s’administren per incrementar la producció de llet (anomenades rBGH), provoquen que les vaques produeixin unes poderoses hormones (IGF-I), que passen directament al nostre organisme, i que tenen la capacitat de destruir les cèl·lules beta del nostre pancreas, és a dir les cèl·lules amb capacitat de produir insulina per regular els nivells de sucre del nostre cos. Això pot afavorir el desenvolupament de malalties com la diabetis. No entraré a valorar el debat moral sobre el fet de tenir vaques a les que es provoquen embarassos durant tota una vida (curta, per cert, ja que després acostumen a ser sacrificades) per tal que produeixin llet.

4- Què passa amb el famós calci de la llet?…Aquest s’ha convertit en l’únic argument al que els pediatres i els productors de lactis s’aferren desesperats per vendre els seus productes contra la osteoporosis amb la famosa de torn que menja iogurts per estar estupenda mentre convenç a dones menopàusiques de les virtuts d’un iogurt que val 5 vegades (mínim) el seu preu real…

Doncs bé… aquest calci que absorbim amb la llet, és eliminat a través de les femtes en forma de fosfat de calci.Els aliments alts en nutrients proteics (la carn, els ous, i els productes lactis on incloem la llet que prenem), roben el calci del nostre organisme per poder ser absorbits, i provoquen grans pèrdues de calci a través dels ronyons.  És a dir, el calci que ens aporta la llet és igualment “gastat” de les nostres reserves de calci per poder absorbir la llet de vaca. Funciona exactament igual que les ofertes comercials i financeres, et fan creure que adquireixes una ganga i no pagues el que compres, però en realitat s’ho estan cobrant molt alt

Una persona, on incloc qualsevol infant amb un consum adequat i variat de verdures, fruita i cereals, no ha de patir cap mena de deficiència de calci. El calci és un dels minerals més presents a la majoria d’aliments que consumim (especialment si són frescos i biològics, ja que acostumen a mantenir per més temps i en major quantitats els minerals i vitamines)

Les persones que necessiten un aport extra de calci per les raons que sigui (osteoporosi per exemple) poden trobar diferents maneres alternatives més eficients d’assimilar-lo, per exemple el sèsam cru conté més calci assimilable que els productes lactis (em pregunto quan de temps trigarà la industria làctica en incloure’l a les seves llets). També cal parar atenció als aliments i hàbits que ens roben el calci que consumim com l’excés de cafè i productes carnis i la falta de vitamina D que acostumem a patir més als mesos d’hivern

Per acabar, només una petita reflexió: la industria de la llet sap que cada vegada la gent deixa la llet de vaca perquè no li cau bé, i  no em refereixo només persones amb intolerància la lactosa, o al·lèrgies greus, sinó una part cada vegada més gran de la població que nota que es troba millor des de que no pren llet… aleshores perquè  en lloc de prendre nota continuen aferrats a la idea de vendre llet al preu que sigui? primer va ser la llet descremada (amb famoses joves i guapes que volen mantenir la línia), ara és la llet sense lactosa (per sentir-te millor), també tenim  la llet amb omega 3 pel colesterol (que anuncien famosos mascles,que substitueixen a la famosa femella que anuncia la llet contra la osteoporosi), la llet amb vitamina D i calci, (pels ossos) i la llet per pujar defenses que anuncien les famoses d’edat avançada o les mares que cuiden de la seva família i ens fan creure  que quan prenen cada matí el seu potet de iogurt líquid amb L-cassei, una barrera de llum invisible els protegirà de qualsevol mal de les agressions externes, de la mateixa manera que prenent només el seu iogurt deixaràs de patir estrenyiment (ui…si aquest també l’anuncien els famosos!!!)

Se’m plantegen tantes preguntes!!! perquè famosos anunciant sense parar productes lactis d’una marca en concret? (en lloc d’anunciar les virtuts de les llenties o les verdures fresques), perquè les neveres  de productes lactis dels supermercats són cada vegada més grans?…..per quan la llet sense llet?

Receptes de llegums lleugeres

Moltes vegades recomano el consum de llegums als vespres, per incrementar el valor proteic dels plats, especialment el dels qui han de consumir proteïna animal als migdies (sobretot els infants que dinen a l’escola o a la llar d’infants, on el consum de proteïna animal és diari, ja que erròniament la gran majoria encara creu que si hi ha “chicha” el menú té més valor).

Es fa difícil imaginar-nos cuinant estofats i “potajes” de llegums als vespres, no només per una falta de temps, sinó pel fet d’imaginar-nos anar a dormir amb la panxa plena de cigrons caldosos o de llenties amb xoriço. Així que aqui van unes quantes receptes de llegums lleugerets i fàcils de preparar per a qualsevol nit o migdia:

Crema de verdures amb llenties vermelles

Convé fer-ho amb les llenties vermelles (que venen pelades) perquè amb les altres, queda massa densa i amb massa sabor i textura espessa. La llentia vermella (original de l’India, un dels grans consumidors de llegum mundial) és fina de sabor i de textura. La idea és seguir la recepta de qualsevol “dhal” indi (sopa de llenties) però com que es fa difícil d’imaginar als nostres peques menjant gingebre i all o coriandre fresc, podem adaptar-la als seus gustos. Per exemple una crema de carbassa amb llenties vermelles. Només han de bullir uns 20 minuts, ja veureu com queda una textura desfeta. Recomano afegir poques al principi fins que els més petits s’acostumin al seu sabor

Hummus i patés de llegums

Un clàssic com el Barça-Madrid (perdó..era molt fàcil de fer la broma). Tothom coneix l’hummus i sap com fer-lo, i si no aconseguim la recepta a internet. Penseu que els patés de llegums no han de ser només de cigrons…amb llenties (i alguna verdura afegida) o amb mongeta blanca també estan deliciosos…només cal anar fent proves…

Saltat de llegums amb tahine i fruits secs

Sofregim una mica de ceba o porro finet, afegim els llegums cuits (els podem coure el dia abans mentre sopem o estem per casa i els guardem a la nevera), i el darrer minut afegim una mica de tahine (1 cullerada de postres) desfeta en una mica d’aigua i que faci xup xup un parell de minuts. Per acabar afegim una picada d’avellanes o ametlles crues (no recomanats a menors de 2 anys i mig, tot i que si ja han tastat els fruits secs, i no pateixen al·lèrgia, endavant) amb julivert) i ja ho tenim!!. També recomano afegir una mica de comí en pols per augmentar el sabor i facilitar la seva digestió

saltat de llenties

saltat de llenties

Saltat de llenties amb cols de Brussel·les i cúrcuma

Tot i que les cols de Brussel·les no acostumen a ser la verdura preferida dels infants, queden boníssimes (bé, a mi m’encanten, ho admeto). Es poden substituir per bròquil o qualsevol altre verdura de més acceptació. El mateix passa amb la cúrcuma, que en cas d’oferir el plat als més menuts, és millor posar-la seca i en pols abans que fresca.

Per fer el plat, sofregim una mica de ceba picada molt fina amb les cols tallades per la meitat, afegim les llenties, que haurem cuit amb unes tires d’alga “hiziki” i que també hi afegirem al plat (les podeu tallar ben petites perquè els nens no es dediquin a “disseccionar” el plat). La cúrcuma l’afegim al moment de servir, rallada i juntament amb un rajolí d’oli verge d’oliva

 

En general, en aquest tipus de plat, per incrementar el valor proteic dels llegums si els volem fer més lleugers que quan els barregem amb cereals, només cal que els complementem amb llavors (de sèsam en llavor o en pasta com el cas de la tahine, de gira-sol, ce carbassa, de cànem) , fruits secs i algues.