Anem a comprar peix?

A l’hora de comprar i escollir el peix que volem cuinar, cal tenir en compte uns quants consells:

  • El peix blau aporta molts àcids grassos del tipus omega 3, molt saludables. També es mes econòmic però més “desagraït” alhora de cuinar-lo (fa més pudor i acostuma a tenir més espines). Seitons, verats, sardines, tonyina, salmó. Posa

  • El peix blanc aporta més quantitat de proteïna de bona qualitat però menys àcids grassos. És més car, i té un sabor més refinat. Rap, orades, lluç, llenguados, maires, bruixes,rogers, mero

  • En general , estaria be combinar tots dos, donant una major importància al peix blau (per exemple, si en menges 3 cops a la setmana, 2 de peix blau i un de blanc

En general hem de saber:

· Cal evitar peixos de piscifactories i origen desconeguts (l’orada, la truita,el llobarro..acostumen a ser de piscifactoria perquè si són salvatges tenen un preu prohibitiu)

·Evitar els peixos de riu tipus perca o fletan/ halibut. Mediambientalment i moralment són insostenibles . Es pot consultar el següent dossier en aquesta adreça: http://www.noetmengiselmon.org/IMG/pdf/percacastella.pdf

· Prendre el salmó, la tonyina, l’emperador amb molta moderació, ja que al ser peixos oceànics tenen una gran quantitat de mercuri (1 cop cada 15 dies com a màxim) i tenir en compte que espècies com la tonyina vermella estan en perill d’extinció. En el cas d’embaràs, cal evitar menjar salmó, tonyina i tonyina en llauna

· Buscar sempre peixos de platja o de costa i si pots escollir, sempre els de mida més petita, ja que son els que estan menys contaminats.

· per a més informació es pot consultar la llista verda i vermella dels oceans de Greenpeace, on cada espècie de peix i peixateria de grans superfícies és analitzada http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/oceanos/lista-roja-de-especies-pesque.pdf

· Les espècies més recomanades són: sardines, verats (caballa), seitons, llucet de bou, maira, bruixa,rap, llenguado…

El millor que pots fer és trobar una peixateria petita, de barri i de confiança i fer-te molt amiga de la peixatera, ella és la que et podrà assessorar millor. Es important (i per llei obligatori) que cada peix tingui escrit el seu origen (riu, piscifactoria, costa,,,)

Actualment, a la majoria de peixateries et netegen el peix per no haver de fer-ho tu a casa.

· Per evitar pudors com la del peix blau, aquest es pot cuinar al forn, ja que és més sa i embruta menys que fregit o a la planxa.

Adreces d’internet útils per a informar-se:

http://www.noetmengiselmon.org

http://www.elpeixalplat.com

Anuncis

Les algues, verdures del mar…ummhh

Les algues són un dels aliments més sans i complerts nutritivament parlant que podem consumir avui en dia.

Per què? : Doncs perquè amb el tipus de vida que portem, el poc temps que ens dediquem a cuinar-nos, la contaminació medi-ambiental que ens envolta, i els pocs nutrients que tenen els aliments que prenem (excepte si són ecològics) per l’empobriment del sòl, els productes químics i pesticides, i el temps que passen a càmera,la nostra alimentació ha disminuït qualitativament respecte a l’alimentació dels nostres avis, per exemple. No deixa de ser curiós que ens alimentem el doble que els nostres avantpassats però amb la meitat de qualitat.

Incloure les algues i d’altres aliments, el que avui es consideren “súper aliments” ens pot ajudar a millorar la qualitat dels nostres àpats

Què contenen les algues?: Com ja he dit, estan considerades un dels aliments més nutritius que es coneixen perquè ens aporten:

  •  Sals minerals i oligoelements, principalment calci, ferro, sodi, magnesi, iode, zinc, silici,crom i cobalt
  • Vitamines, especialment la C, la E i les vitamines del grup B. És també especialment rica en vitamina B12, el que resulta molt interessant per a les persones vegetarianes, que poden presentar mancances d’aquesta
  • Proteïnes de fàcil assimilació, i que són fins a un 95% més digeribles que les proteïnes animals
  • Àcids grassos poli-insaturats

Com reconèixer una alga quan vaig a comprar: En general no es troben als supermercats, excepte l’alga nori (amb la que s ’embolica el sushi). Les trobem a les botigues de dietètica, i sempre en format sec, és a dir deshidratades. Malgrat que ens puguin semblar cares, el seu rendiment és molt alt, ja que en fem servir poca quantitat i al hidratar-les el seu volum augmenta considerablement.

Com començar a incloure les algues a la nostra dieta?: Jo recomano 3 maneres ben senzilles de consumir algues

1- A les coccions de l’arròs integral, els llegums i els cereals en general. En aquest cas l’alga més recomanable és la kombu.  Amb l’alga, apart d’escurçar el temps de cocció de cereals i llegums, també ajudem a fixar millor els minerals i vitamines del que cuinem. Afegirem una tireta de l’alga de la mida del nostre dit petit i la retirarem quan hagi acabat la cocció. Podem guardar-la a la nevera per a altres ocasions o bé ens la podem menjar directament)

2- Dins els nostres estofats i “potajes” de cereals i llegums. La podem hidratar una estona abans de posar una tira de qualsevol alga ( a mi en aquest cas m’agrada especialment posar alga hiziki, que semblen fideus negres (amb 3 o 4 tires de les hiziki ja tenim prou) i després ens la mengem juntament amb la resta de l’estofat

3- Crues en amanides o com a complement d’un plat de pasta o de verdures. En aquest cas hem de buscar una alga que no necessiti cocció, i que només amb una estona de remull ja estigui cuinada. La més apta en aquest cas és la dulse, una alga que aporta un gust a mar a qualsevol plat i que amb 2 minuts de remull ja està cuinada.

I per acabar, recorda sobretot:

  • El secret de les algues és que les hem de consumir en poca quantitat però a  a diari (no val això de menjar-se un plat un cop a la setmana).
  • Sempre hem d’escollir algues de proximitat (en el nostre cas, algues gallegues) i de cultius controlats i sobretot no contaminats, evitant les algues dels supermercats asiàtics especialitats que venen de la Xina o del Japó, i que són molt més econòmiques però no tenen cap mena de garantia de qualitat
  • Evitar llençar l’aigua de la cocció o el remull que hem fet servir, ja que la majoria dels minerals es queda fixat allà. La podem beure (té un gust a aigua de mar inconfusible) o la podem guardar per afegir a caldos o cremes
  • Podem optimitzar les seves propietats  afegint unes gotes de llimona abans de menjar-les

 

 

El vinagre,diferents aplicacions terapèutiques i casolanes

images (1)

El vinagre, té infinitats d’aplicacions terapèutiques més enllà de l’habitual us culinari. A continuació en detallem unes quantes:

Aplicacions terapèutiques:

  • Desinfectant i antisèptic: Gràcies a la gran quantitat d’àcids que conté, el vinagre és un gran desinfectant de ferides, especialment quan hi ha infeccions presents
  • Antioxidant: Contribueix a evitar les degeneracions i malalties  que produeix l’oxidació cel·lular
  • Digestiu: Contribueix a activar la secreció de sucs gàstrics que faciliten la digestió (especialment si es prenen 1 o 2 cullerades de cafè amb una mica d’aigua abans de cada àpat)
  • Desintoxicant de l’organisme: És un potent diurètic que ens ajuda a eliminar els residus que acumulem. De la mateixa manera que combat la retenció de líquids.

Els preparats tradicionals elaborats amb vinagre (fermentats, escabetxos…), ajuden a :

  • Calmar els mals de cap
  • Disminueixen el dolor de les picades d’insectes
  • Combat els mareigs
  • Calma les cremades del sol (aplicats amb una tovallola directament sobre la pell)
  • Protegeix contra les intoxicacions alimentàries
  • Ajuda a que marxin les marques de les cremades
  • Elimina la caspa
  • Abrillanta el cabell
  • Mata els polls i ajuda a fer una barrera natural contra ells

Com a remei casolà:

  • És perfecte per la neteja de vidres, miralls y marbres
  • Elimina les taques de tinta
  • Elimina les taques dels terres de fusta
  • Abrillanta bronze i coure
  • Blanqueja la roba blanca, fixa el color de la roba de color i suavitza els teixits. Es pot posar directament a la rentadora, al mateix temps que protegeix la rentadora de l’excés de calç de l’aigua.
  • És un excel·lent netejador barrejat únicament  amb aigua, alhora que desinfecta i mata els possibles germens

No és recomanable per a aquelles persones que:

  • Pateixen d’úlceres d’estómac
  • Pateixen d’osteoporosi
  • Tenen nivells baixos de potasi
  • Prenen medicació diurètica, laxant , pel cor o per a la diabetis

De tots els tipus de vinagre, el més recomanable és el vinagre de poma, de sabor més suau que el de vi. Els preparats a base de vinagre de mòdena  no es consideren vinagres, ja que són bàsicament preparats amb una altíssima quantitat de sucres.

 

Qüestionant la soja…..

Per començar, cal conèixer què és la soja….

La soja és un dels aliments vegetals amb els majors índexs de proteïna que hi ha. Conté entre un 35% i un 40%, i amb un valor comparable a la de la casseïna (proteïna de la llet). Això li dóna una importància qualitativa i quantitativa gràcies a l’equilibri dels seus aminoàcids. Malgrat això, cal aclarir que no conté tots els aminoàcids essencials que caracteritzen a les anomenades proteïnes d’alt valor biològic (AVB), i que només inclouen les proteïnes d’origen animal. Amb això no pretenc magnificar les proteïnes d’origen animal, sinó aclarir termes. Una proteïna vegetal mai conté els 8 aminoàcids essencials en una proporció equilibrada entre ells, per molt que els fabricants de tofu i seitan afirmin el contrari a la seva publicitat per això cal fer combinacions adequades d’aliments quan volem tenir una proteïna vegetal òptima per a la nostra salut. En el cas de la soja, els aminoàcids que queden mes “curts” són el triptòfan, la metionina i la cistina.Combinat amb cereals o llavors, el valor proteïc de la soja és excepcional, ja que també li hem d’afegir els seus alts nivells d’àcids linoleics i oleics, de lecitina i de minerals (el doble que qualsevol altre lleguminosa).

Però la soja té d’altres inconvenients en la seva composició bromatològica: els seus alts percentages d’isoflavones. Les famoses isoflavones, són fitoestrògens (compostos quimics d’origen vegetal) que alliberen compostos hormonals al nostre organisme quan els consumim, en aquest cas, alliberant un alt nombre d’estrògens. Sempre hem sentit que per aquest motiu, la soja és tant beneficiosa per les dones en la seva etapa de la menopausa, i que ajuda a aliviar símptomes molestos d’aquesta. També està demostrat que un alt nivell d’estrogens pot alterar el bon funcionament de la glàndula tiroides, ja que inhibeix la peroxidasa de la tiroides, i pot arribar a modificar el teixit de les glàndules mamàries.

Un dels més grans inconvenients de la soja és el seu tipus d’elaboració:

La soja conté una gran quantitat de toxines naturals o anti-nutrients. Els més importants, són uns potents inhibidors dels enzims que bloquegen la tripsina i d’altres enzims necessaris per a la digestió de les proteïnes, amb els conseqüents desordres gàstrics i digestions incomplertes….en una paraula, la soja és altament indigesta i provoca que no digerim bé la resta del menjar. Si a aquests inhibidors de tripsina, li sumem els alts indexs de hemaglutina (substància coaguladora) i d’àcids fítics (que bloquegen l’absorció de minerals com el calci, el ferro,el magnesi, el coure, i especialment el zinc, el mineral més important pel que fa als factors de creixement dels nostres teixits),que també conté la soja, tenim una fòrmula altament perillosa per la seva capacitat d’inhibir el creixement, fet que cal tenir molt en compte quan donem soja als més petits pensant que els proporcionem una alternativa saludable a la llet de vaca o a una dieta carnívora. Cal aclarir que quan la soja es fermenta, tant els inhibidors de tripsina com la hemaglutina i els àcids fítics despareixen. Així doncs, algunes presentacions de la soja com el “miso” o el “tempeh” no representen cap “perill” però si que ho són les famoses llets de soja o el tofu (versió cuallada i no fermentada de la llet).

Independentment de tots els desvantatges que la soja representa pel nostre organisme, cal tenir molt en compte l’impacte ambiental que representa el seu conreu. No només pels seus alts índexs de manipulació transgènica (el 99% de la soja que es conrea al món ho és) sinó per la seva altíssima capacitat contaminant de conreus lliures d’organismes genèticament modificats, i per la gran quantitat de pesticides que contenen els seus conreus. Actualment, el consum de soja ha passat de ser minoritari, on només els vegetarians en prenien, a ser una opció més de les grans marques comercials, que a cop de publicitat i d’anunci amb el famós de torn, ara venen productes saludables. Hi ha un clar interès comercial i econòmic darrere l’allau de llets de soja del mercat. Occident mai havia consumit soja fins fa quatre dies, i ara no hi ha supermercat ni gran superfície que no estigui inundada de danones de soja, pascual,vivesoy, don simon, yosoys, soja soys….i mil noms més de begudes imbebibles, amb un sabor que només es pot definir com repugnant (és una beguda d’una lleguminosa…què espereu?) i que a més a més són una bomba hormonal i d’antinutrients de rellotgeria….

El meu consell? Si optem per prendre soja, que sigui amb moderació. Sempre de producció ecològica, i en forma de miso o de tempeh…i el tofu, si el fem servir, ocasionalment i sobretot bullir-lo una bona estona, com a minim perquè sigui més digerible

Germinados, la vida en potencia

Las semillas germinadas son el alimento más vivo que existe, ya que se encuentran en pleno proceso de crecimiento. Los brotes de germinados tienen principios nutritivos extraordinarios, ya que toda la planta en potencia se encuentra en ellos.

La principal ventaja de los germinados es su vitalidad, ya que la semilla está viva y contiene proteínas, glúcidos, lípidos, sales minerales, oligoelementos vitaminas y enzimas. Todas las reacciones que tienen lugar durante la germinación incrementan la digestibilidad y el valor nutritivo de las semillas. En el momento de iniciarse la germinación, las enzimas amilasa, proteasa y lipasa pre-digieren el almidón. Los enzimas ayudan a transformar el almidón en dextrinas y azúcares simples, más asimilables, por lo que facilitan el trabajo digestivo del organismo. Las cadenas complejas de proteínas y grasas se transforman en cadenas más simples, (aminoácidos y ácidos grasos), más digestibles y de mayor interés nutricional. Se multiplican las vitaminas y se movilizan las sales minerales. En este punto se encuentra la planta, al estar germinada, por eso es cuando hay que consumirla, ya que los micronutrientes van disminuyendo a medida que crece la planta.El DHA (ácido graso esencial importantísimo) se produce en grandes cantidades en los germinados de trigo, alfalfa y almendra. También son muy ricos en vitamina C y E.

El germinado siempre debe consumirse fresco y en crudo, no debemos cocinarlo ya que sino perdería gran parte de sus virtudes.Una manera fácil de consumirlo es la clásica, en la ensalada, junto a semillas y frutos secos para incrementar el valor nutricional de las ensaladas.

A mi me gusta especialmente consumirlos a la hora del desayuno, la mañana acostumbra a ser un buen momento para que nuestro cuerpo esté especialmente receptivo con las vitaminas y minerales. Las tostadas con “un techo” de germinados triunfan especialmente. La que más, la tostada de pan con aguacate, queso fresco de cabra, un chorrito de aceite de oliva y germinados. Además, comidas a puñados (a los peques acostumbran a encantarles así) también sientan muy bien

germinats per esmorzar

Què passa amb la llet de vaca?

La llet de vaca està considerada, encara, un dels grans aliments de la humanitat. Però hi ha massa evidències i realitats que qüestionen aquesta supremacia làctica:

1- Una d’elles és la difícil digestibilitat de la llet d’un altre animal en l’organisme d’un altre. Per poder assimilar-ho, l’organisme humà té uns enzims anomenats renina i lactasa, que són els encarregats de desestructurar  i fer digerible la llet de vaca. Aquests enzims, deixen de produir-se cap als tres anys en la majoria de persones. Quan la llet entra a l’organisme i no troba aquests enzims, aleshores l’estomac he de fer uns esforços enormes per digerir-la, i malgrat l’esforç, no s’aconsegueix digerir del tot, i la llet es queda enganxada als budells formant una mena de pasta difícil de desenganxar. Amb els anys, aquestes pastes fermenten, s’assequen després i finalment es converteixen en una mena de crostes que afavoreixen un seguit de patologies que van des de problemes amb les tiroides, diabetis, mucositat excessiva i sobretot, la predisposició a patir i desenvolupar al·lèrgies i intoleràncies alimentàries de tota mena.

2- Un altre factor és l’al·lèrgia i les seves evidències estadístiques i indiscutibles:

La llet és el tercer aliment que més al·lèrgies i intoleràncies provoca (després de l’ou i el peix). Representa aproximadament un 41% dels casos d’al·lèrgies alimentàries.La proteïna amb més capacitat al·lèrgena és la casseina, la principal proteïna de la llet. Aquesta es coagula a l’estomac formant una mena de grumolls de molt difícil digestió

3- L’alimentació i cura de les vaques d’on s’obté la llet, també és un factor a tenir en compte. Els antibiòtics i en molts casos les hormones administrades a les vaques de granges, són absorbits i passen no només a la carn de la vaca sinó també a la seva llet. Al beure aquesta llet, els antibiòtics i hormones passen directament als nostres budells on són absorbits i destrueixen part de la nostra flora bacteriana, l’encarregada de protegir-nos de les malalties. D’aquesta manera tenim les defenses més baixes del que seria desitjable (i més predisposició per tant a patir i desenvolupar al·lèrgies de tota mena) sent propensos a patologies recurrents com els fongs o les càndides i innumerables problemes de pell que van des de l’acné fins a la psoriasi. Pel que fa a les hormones de creixement que s’administren per incrementar la producció de llet (anomenades rBGH), provoquen que les vaques produeixin unes poderoses hormones (IGF-I), que passen directament al nostre organisme, i que tenen la capacitat de destruir les cèl·lules beta del nostre pancreas, és a dir les cèl·lules amb capacitat de produir insulina per regular els nivells de sucre del nostre cos. Això pot afavorir el desenvolupament de malalties com la diabetis. No entraré a valorar el debat moral sobre el fet de tenir vaques a les que es provoquen embarassos durant tota una vida (curta, per cert, ja que després acostumen a ser sacrificades) per tal que produeixin llet.

4- Què passa amb el famós calci de la llet?…Aquest s’ha convertit en l’únic argument al que els pediatres i els productors de lactis s’aferren desesperats per vendre els seus productes contra la osteoporosis amb la famosa de torn que menja iogurts per estar estupenda mentre convenç a dones menopàusiques de les virtuts d’un iogurt que val 5 vegades (mínim) el seu preu real…

Doncs bé… aquest calci que absorbim amb la llet, és eliminat a través de les femtes en forma de fosfat de calci.Els aliments alts en nutrients proteics (la carn, els ous, i els productes lactis on incloem la llet que prenem), roben el calci del nostre organisme per poder ser absorbits, i provoquen grans pèrdues de calci a través dels ronyons.  És a dir, el calci que ens aporta la llet és igualment “gastat” de les nostres reserves de calci per poder absorbir la llet de vaca. Funciona exactament igual que les ofertes comercials i financeres, et fan creure que adquireixes una ganga i no pagues el que compres, però en realitat s’ho estan cobrant molt alt

Una persona, on incloc qualsevol infant amb un consum adequat i variat de verdures, fruita i cereals, no ha de patir cap mena de deficiència de calci. El calci és un dels minerals més presents a la majoria d’aliments que consumim (especialment si són frescos i biològics, ja que acostumen a mantenir per més temps i en major quantitats els minerals i vitamines)

Les persones que necessiten un aport extra de calci per les raons que sigui (osteoporosi per exemple) poden trobar diferents maneres alternatives més eficients d’assimilar-lo, per exemple el sèsam cru conté més calci assimilable que els productes lactis (em pregunto quan de temps trigarà la industria làctica en incloure’l a les seves llets). També cal parar atenció als aliments i hàbits que ens roben el calci que consumim com l’excés de cafè i productes carnis i la falta de vitamina D que acostumem a patir més als mesos d’hivern

Per acabar, només una petita reflexió: la industria de la llet sap que cada vegada la gent deixa la llet de vaca perquè no li cau bé, i  no em refereixo només persones amb intolerància la lactosa, o al·lèrgies greus, sinó una part cada vegada més gran de la població que nota que es troba millor des de que no pren llet… aleshores perquè  en lloc de prendre nota continuen aferrats a la idea de vendre llet al preu que sigui? primer va ser la llet descremada (amb famoses joves i guapes que volen mantenir la línia), ara és la llet sense lactosa (per sentir-te millor), també tenim  la llet amb omega 3 pel colesterol (que anuncien famosos mascles,que substitueixen a la famosa femella que anuncia la llet contra la osteoporosi), la llet amb vitamina D i calci, (pels ossos) i la llet per pujar defenses que anuncien les famoses d’edat avançada o les mares que cuiden de la seva família i ens fan creure  que quan prenen cada matí el seu potet de iogurt líquid amb L-cassei, una barrera de llum invisible els protegirà de qualsevol mal de les agressions externes, de la mateixa manera que prenent només el seu iogurt deixaràs de patir estrenyiment (ui…si aquest també l’anuncien els famosos!!!)

Se’m plantegen tantes preguntes!!! perquè famosos anunciant sense parar productes lactis d’una marca en concret? (en lloc d’anunciar les virtuts de les llenties o les verdures fresques), perquè les neveres  de productes lactis dels supermercats són cada vegada més grans?…..per quan la llet sense llet?

pros y contras de la soja

La soja es uno de los alimentos vegetales (una leguminosa) con mayor proporción de proteína. Contiene de un 35% a un 40% de ella, de un valor comparable al de la caseína (proteína de la leche), con lo que su importancia es cuantitativa y también cualitativa gracias al equilibrio entre sus aminoácidos, aunque hay que decir que no se trata de una proteína de alto valor biológico ya que es pobre en los aminoácidos esenciales triptófano, metionina y cistina. También es muy destacable su alto contenido de lípidos en forma de grasas no saturadas (es especialmente rica en ácido linolénico y de ácido oleico). Su contenido de lecitina es muy alto (comparable al de los huevos). Así pues una de sus grandes ventajas es la de constituir una buena fuente de proteína vegetal (siempre combinada con cereales o semillas) y una buena fuente de grasas sin colesterol. Su porcentaje de minerales y vitaminas también es considerablemente más elevado que la mayoría de muchos alimentos vegetales y no vegetales (contiene el doble de minerales que el resto de leguminosas).

Así como tiene innumerables beneficios, la soja también contiene una serie de inconvenientes en su composición bromatológica: uno de los principales problemas de la soja radica en su alto porcentaje de fitoestrógenos e isoflavonas. Las isoflavonas son fitoestrógenos que conllevan efectos hormonales (excesiva producción de estrógenos) en el organismo. Con frecuencia se afirma que estas isoflavonas pueden aliviar los molestos síntomas de la menopausia, prevenir problemas cardíacos, osteoporosis e incluso prevenir el cáncer de pecho. También se afirma que éstas ponen en peligro el funcionamiento de la glándula tiroides al inhibir la peroxidasa tiroidea, de la cual depende directamente la formación de algunas hormonas tiroideas e incluso que llegan a modificar el tejido de las glándulas mamarias.

Otro importantísimo inconveniente de la soja lo encontramos en el tipo de elaboración de ésta: la soja contiene grandes cantidades de toxinas naturales o anti nutrientes. Los principales lo constituyen potentes inhibidores de la acción de las enzimas que bloquean la tripsina y otras enzimas necesarias para la digestión de las proteínas.
Esos inhibidores son proteínas grandes y compactas que no se desactivan al cocinarlas. Pueden producir graves desórdenes gástricos, digestión incompleta de las proteínas e insuficiencia crónica en la absorción de aminoácidos

La soja también contiene hemaglutina, una sustancia coaguladora que hace que los glóbulos rojos se junten, favoreciendo la aparición de coágulos en la sangre. Tanto los inhibidores de tripsina como los de hemaglutina son inhibidores del crecimiento. Los componentes que inhiben el crecimiento se desactivan durante el proceso de fermentación, En productos precipitados, los inhibidores de enzimas se concentran más en la parte líquida que en la sólida (cuajada). Por tanto, en el famoso tofu los inhibidores del crecimiento se reducen en cantidad, pero no se eliminan completamente.

La soja tiene un alto contenido de ácido fítico, contenido en el salvado y las cáscaras de las semillas. La soja tiene uno de los niveles más altos de fitatos de todos los cereales y legumbres que se han estudiado, además, son altamente resistentes a las técnicas normales de reducción de fitatos, como métodos de cocción lentos a baja temperatura. Sólo un largo periodo de fermentación reduce significativamente el contenido de fitatos. Esta sustancia puede bloquear la absorción de minerales esenciales como el calcio, magnesio, cobre, hierro y especialmente interfieren en la absorción de cinc (necesario para un óptimo desarrollo y función del organismo).

Independientemente de todas las desventajas para nuestro organismo, es remarcable el negativo impacto ambiental que actualmente implica la masiva producción de soja, ya sea por su alto índice de manipulación transgénica (el 99% de la cultivada) sino porque presenta uno de los niveles más altos de contaminación por pesticidas de entre todos los alimentos.