Medicina biorreguladora en alergia infantil

Interessant article sobre com millorar i prevenir les al·lèrgies a partir de la medicina natural,publicat al web de pediatria natural

Medicina biorreguladora en alergia infantil.

Anuncis

petit gran remei per millorar els molestos refredats..de nens i adults

Amb aquesta espectacular baixada de temperatura que estem patint els darrers dies, i l’arribada del virus de la grip, els refredats comencen a aparèixer, a multiplicar-se i a ser un membre més de la família…

És important que a la primera senyal d’estar agafant fred, malestar o començar a moquejar, ens posem les piles i comencem a pujar defenses, enlloc de recórrer al “frenadol” i d’altres tapa-processos vírics que només retarden allò que és inevitable: el nostre cos ha de passar per aquell procés, i el més lògic és passar-hi de la millor manera (“a suar-la” que diuen les àvies)

Un eficaç remei per pujar defenses i alhora millorar els símptomes dels refredats és donar-nos un massatge als peus (i si no unes fregues seran suficients) abans d’anar a dormir amb un oli balsàmic, ja que el torrent sanguini farà que les propietats balsàmiques i antisèptiques dels olis essencials vagin directament als nostres pulmons, amb tots els beneficis que això representa.

Està especialment indicat, tant enadults com en nens petits a partir dels 2 anys (abans no és recomanable l’ús dels olis essencials, exceptuant el de mandarina i el d’orenga). Les fregues també les podem fer a altres zones: pit, coll i esquena…tot i que la més eficaç és la zona dels peus..per no parlar de l’agradable plaer que suposa que et toquin els peus

Una mescla ideal per fer un oli a casa seria:

30 ml d’oli d’ametlles (és la quantitat dels clàssics conta-gotes de les flors de Bach, de venda a les farmàcies)

5 gotes d’oli essencial d’eucaliptus (balsàmic)

5 gotes d’oli essencial d’orenga (antisèptic i antivíric)

5 gotes d’oli essencial de llimona (vitamínic i bactericida)

3 gotes d’oli essencial de farigola (desinfectant)

Podem aprofitar els olis essencials per fer bafs o per utilitzar en un difusor d’oli per desinfectar els ambients de casa, ja que així amortitzem el seu preu (tot i que la seva durada és llarga). Si preferim no fer-los nosaltres, per mandra o falta de temps, també els podeu comprar preparats (veieu l’apartat de serveis del blog) o en botigues especialitzades

La màgia de la cúrcuma

arrel i pols de cúrcuma

arrel i pols de cúrcuma

La cúrcuma és l’antiinflamatori natural més potent identificat fins a data d’avui. Actualment, hi ha un gran nombre de suplements o aliments nutricènics (amb propietats medicinals) elaborats a base de curcumina, (la molècula responsable d’aquests efectes antiinflamatoris). Això l’ha convertit en  l’aliment estrella de les dietes anti-càncer, que va popularitzar el best-seller de David Servan-Schreiber.

És també  una de les espècies més utilitzades per les cuines orientals (la cúrcuma constitueix el 20% del curry, i és l’espècie que atorga a aquest el seu característic color groc). La medicina ayurvèdica, que actualment encara utilitza ingredients mil·lenaris, també elabora remeis i medicines a base de cúrcuma. Per a molts científics, això podria ser l’explicació dels baixíssims índexs de càncer entre la població de l’India  malgrat ser una de les poblacions amb més exposició a substàncies i ambients tòxics, contaminació i pol·lució ambiental.

Si bé fins ara l’hem trobat comercialitzat en pols,actualment el trobem també fresc, i sense processar ni triturar,  és a dir, trobem l’arrel sencera. Una oportunitat per descobrir el sabor un pel cítric i un punt picant que es perd en el moment d’assecar i triturar l’arrel per a convertir-la en pols.

Per aprofitar millor les virtuts terapèutiques de la cúrcuma i gaudir del seu sabor, només cal tenir en compte uns quants consells:

-Abans que res, cal saber que té una capacitat increïble per tenyir i tacar la pell, els estris de cuina, els draps de cuina i fins i tot la roba en cas de no dur davantal.

-Està comprovat que perquè l’organisme l’assimili i aprofiti al màxim els seus efectes antiinflamatoris, cal que la barregem amb pebre negre en una proporció de 3:1 fins a 5:1 (sempre més de cúrcuma). La millor manera és fer una barreja directament amb oli d’oliva i cúrcuma  i afegir-la als plats sense cuinar-la.

– Per menjar-la en cru, només cal pelar l’arrel.

– En cas d’utilitzar-la en pols i seca, convé escalfar-la prèviament amb les altres espècies amb que les barregem, perquè impregni  be de sabor l’oli on es couran la resta de’aliments del plat que preparem (sobretot cal vigilar que l’oli no arribi a fumejar )

Altres usos culinaris per preparar-la, quan enlloc d’afegir-la  directament sobre una amanida o una plat de pasta volem fer elaboracions més complexes, poden ser:

Una vinagreta de cúrcuma

– 3 cullerades de suc de llimona

-5 g de cúrcuma fresca ratllada

-5 cullerades d’oli d’oliva

– 1 cullerada de tamari

– 1/2 cullerada de cafè d’oli de sèsam

– sal, pebre

La clàssica picada catalana, però ara amb cúrcuma

-5 o 6 ametlles o avellanes torrades

-3g de cúrcuma fresca

– 1 branca de julivert

– 1 torrada de pa o un carquinyoli

– 1 dent d’all

-sal, pebre…

-oli d’oliva només si volem fer servir la picada en un plat sense salsa o suc, aleshores hi posarem la quantitat d’oli justa per mullar la picada sense que aquesta perdi la consistència de crosta

Arrebossat per a tofu, peix,carn blanca…

– farina de cigró

– 1 cullerada de cúrcuma en pols

-un polsim de pebre negre molt

– 1/2 cullarada de gingebre sec

“Cuerpo de mujer, sabiduría de mujer”

En el següent text, extret de llibre  de la Doctora Christiane Northrup, l´ autora ens parla de com la nostra societat, -encara amb fortes creences  patriarcals-  encara la visió de la salut assentada en un sistema d´ addiccions  dels que ens hem de lliurar si volem sanar qualsevol malaltia o patró malaltís repetitiu.

La relació amb el nostre cos,  la seva salut, i especialment la nostra relació amb “la malaltia” està ben arrelada  als  “Disc dur” del nostre cervell. Davant la malaltia,no acostumem a  qüestionar què està passant dins nostre i decidim  “externalitzar” les causes, i el que és pitjor, la responsabilitat de la curació

cuerpo de mujer sabiduria de mujer

Creencias fundamentales del sistema adictivo

Te animo a hacer un intento por comprender de qué modo participas en la sociedad adictiva. Cuando tomes más conciencia de tu papel en este bucle de interacciones, mejorará tu salud como persona y nuestra salud como sociedad. Comprueba si te suenan las siguientes descripciones, que pueden servirte para ser más consciente de tu cuerpo y de tus problemas de salud:

1ª creencia: la enfermedad es el enemigo

La sociedad eleva los valores de la destrucción y la violencia por encima de los valores del sustento y la paz. Sólo hace falta mirar lo que gasta nuestra sociedad en armamento y defensa para ver dónde están sus valores. (…)

En consecuencia el sistema médico establecido explica nuestro cuerpo no como un sistema diseñado homeostáticamente (homeostasis= equilibrio) para tender a la salud, sino más bien como una zona en guerra (…)

Creo que la predilección médica moderna por los medicamentos y la cirugía para tratar la enfermedad forma parte del enfoque agresivo patriarcal, o adictivo, de la enfermedad. Aquello que es natural y no tóxico se considera inferior a la “artillería pesada” de los fármacos, la quimioterapia y la radioterapia. Se hace caso omiso de los tratamientos naturales no farmacológicos que producen beneficios bien estudiados y documentados. Se denigran los tratamientos que ofrecen cuidados complementarios, y los estudios que demuestran su valor. (…) El sistema adictivo subordina el cuerpo al cerebro y a los dictados de la razón. Con frecuencia nos enseña a no hacer caso del cansancio, del hambre, de la incomodidad o de nuestra necesidad de cuidados y cariño. Nos condiciona a considerar el cuerpo como un adversario, sobretodo cuando nos da mensajes que no queremos oír. Sin embargo el cuerpo es el mejor sistema sanitario que poseemos, si sabemos escucharlo.

 

2ª creencia: La ciencia médica es omnipresente

Estamos socialmente condicionados a acudir a los médicos cuando estamos preocupados por nuestra salud y por nuestro cuerpo. Se nos ha inculpado el mito de los dioses médicos, que los médicos saben más que nosotros sobre nuestro cuerpo, que el experto tiene la cura (…)

La propia medicina tiene un enfoque muy patológico. Los científicos rara vez estudian a las personas sanas, y cuando personas que sufren alguna enfermedad crónica o mortal se recuperan completamente, desafiando los pronósticos médicos estadísticos, los profesionales de la salud suelen creer que sus diagnósticos estaban equivocados en lugar de investigar por qué esas personas se han recuperado tan bien. (…)

Los médicos piden muchos análisis y exámenes porque temen no estar seguros. Se les enseña a comportarse como si fuera intolerable no estar seguros. Cuanta más información tienen, más confiados se sienten de la validez de sus diagnósticos, aún cuando la confianza en su información no esté justificada. Los pacientes, por su parte, se sienten igual de incómodos con la incertidumbre de su médico. Desean saber las cosas de un modo absoluto. Por ejemplo, cuando mis pacientes me preguntan acerca del herpes genital, quieren saber: “¿Cómo lo cogí?”, “¿Cómo sé si no se lo voy a contagiar a alguien?”. Es absolutamente imposible contestar a estas preguntas con una certeza absoluta.

3ª creencia: El cuerpo femenino es anormal

La sociedad ha condicionado a las mujeres a pensar que su cuerpo es esencialmente sucio, que requiere una constante vigilancia de su limpieza y su “frescura” para no “ofender”. (..)

Esta denigración del cuerpo femenino ha sido la causa de que muchas mujeres tengan miedo de su cuerpo y sus procesos naturales  o sientan repugnancia por ellos. (…)

Tanto entre los profesionales de la salud como entre las propias mujeres se ha convertido en norma habitual considerar enfermedades que precisan tratamiento médico incluso funciones corporales tan naturales como la menstruación, la menopausia y el parto. Da la impresión de que la actitud de nuestro cuerpo es un accidente a la espera de ocurrir se interioriza desde muy temprano, y esto dispone el escenario para la relación futura de la mujer con su cuerpo. Dado lo que se nos enseña, no es extraño que la mayoría nos sintamos mal preparadas para relacionarnos con –y confiar en- nosotras mismas. Nos han “medicalizado” el cuerpo desde antes de que naciéramos.

Nuestra cultura teme todos los procesos naturales: nacer, morir, sanar, vivir. (…)

Dado que nuestra cultura venera la ciencia y cree que es “objetiva”, pensamos que todo lo que lleva la etiqueta de científico tiene que ser cierto. Creemos que la ciencia nos va a salvar. Pero la ciencia, tal como se practica en la actualidad, es un edificio construido con todos los prejuicios del sistema adictivo en general. En realidad no existe el dato totalmente objetivo; el sesgo cultural determina qué estudios merecen continuarse y cuáles han de dejarse de lado. Nadie es inmune a esta conducta. Todos tenemos “vacas sagradas”. (…)

Muchos de los procedimientos que se realizan diariamente en el cuerpo femenino en particular no se basan en absoluto en datos científicos, sino que tienen su raíz en los prejuicios contra la sabiduría y el poder curativo innatos del cuerpo. (…)