Cereals: La base de la piràmide

La meitat dels aliments que consumim diàriament són cereals. Si recordem qualsevol piràmide alimentària, la seva base està formada per un seguit d’aliments de la gran família dels cereals. El seu conreu està directament relacionat amb el despertar de qualsevol de les antigues civilitzacions (des dels babilonis o els egipcis fins a la Índia o el Japó).

El seu secret? :la facilitat de conreu, d’enmagatzament fins a la propera collita, i sobretot, la seva gran varietat de presentacions i textures que amb el pas dels anys s’ha anat ampliant: des de les farines o el gra sencer fins als flocs, la pasta, els cereals ensucrats de l’esmorzar que van revolucionar el mercat americà, o les hamburgueses vegetals que actualment podem trobar a molts comerços.

Per poder aprofitar però les propietats nutricionals d’aquest aliment, és millor consumir-lo en la seva forma menys manipulada. Com més manipulat el trobem, menys nutrients tindrà, i més afegits externs (sucres, conservants, saboritzants…) trobarem

I això que el valor nutricional d’un cereal és ben alt: Ja que els cereals, és un dels pocs grups d’aliments que conté tots els nutrients necessaris que el nostre cos necessita. És ric en hidrats de carboni, que sempre seran millors si els consumim íntegres, és a dir, sense refinar ni extreure la part externa del gra, que a més a més és la que concentra més proteïnes. Pel que fa a aquestes proteïnes, cal dir que malgrat tenir un alt contingut proteic, aquestes són de baix valor biològic, és a dir, que no contenen tots els aminoàcids essencials, i han de combinar-se amb llegums per a poder obtenir una proteïna vegetal d’alt valor biològic. També és destacable el seu valor en vitamines, minerals,àcids grassos essencials, i com no…es cereals són rics en fibres (especialment els cereals integrals)

Els cereals poden presentar alguns inconvenients que calen conèixer:

  • Un excés de consum de cereals pot acidificar el nostre organisme. Per això sempre que en consumim ho hem de fer amb una important quantitat de verdures (que ens alcalinitzen)
  • La combinació cereal i fruita no resulta gaire beneficiosa a nivell digestiu a moltes persones, especialment els més petits. Cal anar amb compte amb els sucs de fruits i cereals preparats que comercialitzen moltes marques
  • Molts cereals resulten irritants als budells, especialment quan abusem del seu consum (amb el blat com a exemple absolut). Això provoca flatulències i inflor d’estómac.

Cal anar més enllà del blat,ja que aquest és un dels cereals més irritants que coneixem, especialment el blat comú que trobem avui en dia, i que s’ha mutat genèticament per a fer-lo més rendible, més econòmic i més resistent a les plagues, i el preu que en paguem és baixíssim a nivell monetari i altíssim a nivell de la nostra salut. Penso en la gran quantitat de forns de pa que obren darrerament a qualsevol barri de qualsevol poble o ciutat, on gairebé regalen el pa i les pastes, que s’elaboren per màquines panificadores en qüestió de minuts amb preparats de farines, llevats químics i aromes artificials, i que la gent compra de 3 en 3  gairebé regalat. Si optem per consumir blat, aleshores cal consumir-ne d’alguna varietat més digestible, com l’espelta o el kamut.

Afortunadament hi ha una gran quantitat de cereals que avui en dia podem trobar fàcilment, i alguns d’ells es conreen ben a prop de casa nostra: el mill, el fajol o blat sarraí, la civada, l’ordi,el sègol….Cada un d’ells amb propietats i sabors ben diferents de les que ja anirem parlant.

Com cuinem un cereal:

  • Rentar: sempre cal rentar un cereal per eliminar qualsevol impuresa que pugui tenir i per fer de pas una primera esbandida del seu  midó. El rentem amb aigua freda dins un colador sota l’aixeta o deixant-lo uns minutets en remull
  • Per bullir-lo, cal sempre:
    • afegir el doble o el triple d’aigua, depenent del cereal
    • començar a bullir-los en aigua freda, si pot ser mineral en lloc de la de l’aixeta millor. Mai hem d’afegir-los quan l’aigua ja bull
    • no afegir-hi sal a l’aigua de cocció. Hi afegirem una tira d’alga
    • no barrejar diferents cereals en una sola cocció per evitar que alguns quedin massa fets i d’altres poc fets
    • assegurar-nos que el cereal és ben cuit per evitar menjar-lo cru
Anuncis

Les algues, verdures del mar…ummhh

Les algues són un dels aliments més sans i complerts nutritivament parlant que podem consumir avui en dia.

Per què? : Doncs perquè amb el tipus de vida que portem, el poc temps que ens dediquem a cuinar-nos, la contaminació medi-ambiental que ens envolta, i els pocs nutrients que tenen els aliments que prenem (excepte si són ecològics) per l’empobriment del sòl, els productes químics i pesticides, i el temps que passen a càmera,la nostra alimentació ha disminuït qualitativament respecte a l’alimentació dels nostres avis, per exemple. No deixa de ser curiós que ens alimentem el doble que els nostres avantpassats però amb la meitat de qualitat.

Incloure les algues i d’altres aliments, el que avui es consideren “súper aliments” ens pot ajudar a millorar la qualitat dels nostres àpats

Què contenen les algues?: Com ja he dit, estan considerades un dels aliments més nutritius que es coneixen perquè ens aporten:

  •  Sals minerals i oligoelements, principalment calci, ferro, sodi, magnesi, iode, zinc, silici,crom i cobalt
  • Vitamines, especialment la C, la E i les vitamines del grup B. És també especialment rica en vitamina B12, el que resulta molt interessant per a les persones vegetarianes, que poden presentar mancances d’aquesta
  • Proteïnes de fàcil assimilació, i que són fins a un 95% més digeribles que les proteïnes animals
  • Àcids grassos poli-insaturats

Com reconèixer una alga quan vaig a comprar: En general no es troben als supermercats, excepte l’alga nori (amb la que s ’embolica el sushi). Les trobem a les botigues de dietètica, i sempre en format sec, és a dir deshidratades. Malgrat que ens puguin semblar cares, el seu rendiment és molt alt, ja que en fem servir poca quantitat i al hidratar-les el seu volum augmenta considerablement.

Com començar a incloure les algues a la nostra dieta?: Jo recomano 3 maneres ben senzilles de consumir algues

1- A les coccions de l’arròs integral, els llegums i els cereals en general. En aquest cas l’alga més recomanable és la kombu.  Amb l’alga, apart d’escurçar el temps de cocció de cereals i llegums, també ajudem a fixar millor els minerals i vitamines del que cuinem. Afegirem una tireta de l’alga de la mida del nostre dit petit i la retirarem quan hagi acabat la cocció. Podem guardar-la a la nevera per a altres ocasions o bé ens la podem menjar directament)

2- Dins els nostres estofats i “potajes” de cereals i llegums. La podem hidratar una estona abans de posar una tira de qualsevol alga ( a mi en aquest cas m’agrada especialment posar alga hiziki, que semblen fideus negres (amb 3 o 4 tires de les hiziki ja tenim prou) i després ens la mengem juntament amb la resta de l’estofat

3- Crues en amanides o com a complement d’un plat de pasta o de verdures. En aquest cas hem de buscar una alga que no necessiti cocció, i que només amb una estona de remull ja estigui cuinada. La més apta en aquest cas és la dulse, una alga que aporta un gust a mar a qualsevol plat i que amb 2 minuts de remull ja està cuinada.

I per acabar, recorda sobretot:

  • El secret de les algues és que les hem de consumir en poca quantitat però a  a diari (no val això de menjar-se un plat un cop a la setmana).
  • Sempre hem d’escollir algues de proximitat (en el nostre cas, algues gallegues) i de cultius controlats i sobretot no contaminats, evitant les algues dels supermercats asiàtics especialitats que venen de la Xina o del Japó, i que són molt més econòmiques però no tenen cap mena de garantia de qualitat
  • Evitar llençar l’aigua de la cocció o el remull que hem fet servir, ja que la majoria dels minerals es queda fixat allà. La podem beure (té un gust a aigua de mar inconfusible) o la podem guardar per afegir a caldos o cremes
  • Podem optimitzar les seves propietats  afegint unes gotes de llimona abans de menjar-les

 

 

Manifest europeu sobre com minimitzar els efectes secundaris de les vacunes

  • Es considerarà la possibilitat de no vacunar indiscriminadament els infants. La necessitat de cada vacuna es discutirà de manera individual, tenint en compte els possibles riscos i els possibles beneficis.
  • Per a la majoris de nens, recomanem evitar les vacunes durant el primer any de vida. Recomanem que el pediatra valori a partir de l’any de vida quines vacunes administrar-li depenent del seu estat general de salut, de les seves tendències hereditàries, de les seves condicions ambientals….etc
  • Algunes vacunes haurien de retardar-se molt, i fins i tot considerar la possibilitat de no administrar-les. Entre aquestes vacunes: Hepatitis A i B, tètanos, xarampió,galteres, varicel·la i rubèola.
  • La vacunació s’hauria de dur a terme només quan l’infant es trobi en un estat de salut estable
  • La vacunació s’hauria de dur a terme en períodes allunyats de fets que puguin alterar la salut dels infants com ara: desallatament, inici del període a la llar d’infants, primera dentició, etc..
  • No s’administraran diverses vacunes al mateix temps
  • El nombre de dosis de recordatori, s’hauria de determinar de manera individual segons l’infant
  • L’interval entre cada vacuna serà al mínim d’uns quants mesos
  • Si observem algun indici que faci sospitar de “dany vacunal” en el passat o ha reaccionat violentament a alguna vacuna, la propera haurà de ser a a una edat més adulta. Molts casos de “dany vacunal” s’haguessin pogut evitar anul·lant la dosi de recordatori
  • Quan un nen a la família ha patit algun efecte advers d’alguna vacuna, s’haurà de vigilar les possibles reaccions dels altres fills
  • En qualsevol cas de malaltia crònica que es desenvolupi durant  el primer any de vida, la possibilitat d’una reacció adversa a la vacunació s’hauria de tenir en compte
  • En cas de nens que no estan vacunats, si agafen alguna malaltia per a la qual existeix vacuna, els pares haurien de contactar amb el pediatra
  • L’ús indiscriminat d’antitèrmics,supressors de les reaccions fisiològiques com la febre, el dolor,el cansament,la depressió, la manca de gana…haurien de ser evitats. La febre es contemplarà i es respectarà com un sistema natural de defensa del sistema immunitari

Manifest elaborat pel “European Forum on Vaccine Vigilance”

(Yenne, Juliol del 2001)

El pa dextrinat

el pa dextrinat resulta una bona opció quan volem consumir pa o tenir pa torrat a casa per poder disposar d’ell quan el necessitem. Molt més recomanable que la resta de pans torrats industrials, no només pel seu sabor sinó sobretot per la seva facilitat de ser digerit. És fàcil de trobar tant a supermercats com a botigues de dietètiques.

Les dextrines són unes substàncies que apareixen com a productes intermedis quan es produeix la hidròlisi parcial dels midons a causa de la reacció enzimàtica que es produeix quan es cou el pa. El pa dextrinat s’obté per una cocció més llarga del pa. Aquesta exposició més llarga al calor(normalment es cou el doble de temps que la resta de pa) transforma els midons de la farina en dextrines solubles. Les seves molècules són més petites que les dels midons, i també de menor densitat i viscositat, així doncs són més digeribles i de més fàcil assimilació. Una altra avantatge que presenten és que són més saciants i més bones que la resta de pa torrat